REDACCIÓ
Fent un símil amb el mal estudiant, l’actual govern, heretant força hàbits de l’anterior, deixa massa deures pel darrer dia de vacances i, quan comença el curs, li és impossible presentar els treballs.
Així, té pendents (ni tan sols ha demostrat un compromís creïble) equipaments com la seu de l’Escola de Música, Llar del Jubilat i la Policia Local, que eren promeses electorals i que en aquest primer any s’ha vist que, en veritat, no els són projectes prioritats.
En menys d’un any de mandat hem assistit a massa modificacions de crèdit que demostren que el pressupost 2016 no es va fer amb rigor (improvisació, partides posades amb calçador…). Modificacions de crèdit que desatenen alguns projectes importants de ciutat i que ho centralitzen quasi bé tot en el Museu Casteller, que és la “joia de la corona” de l’alcalde.
No s’ha vist voluntat d’apostar per inversions que, realment, millorin la qualitat de vida dels vallencs i vallenques: parcs, espais públics… (ara haurem d’esperar si a través dels FEDER i, per tant, amb l’ajut de diners externs, cas que ho aprovin, podrem intervenir a gran escala en uns torrents de Valls que fan pena).
Tampoc hem vist que el govern tingui una cura especial del patrimoni històric, o per eradicar la marginalitat al Barri Antic amb polítiques socials efectives, etc. De fet, el govern ha de prendre consciència que fins que no posi remei als focus de marginació, el Barri Antic no es revitalitzarà per molts equipaments nous que s’ubiquin a la zona.
En matèria econòmica es van anunciant grans avenços, però, la realitat, és que només es destinen 50.000 tristos euros a Plans d’Ocupació Locals (amb recursos propis) i sempre es tendeix a confiar en la “generositat” de la Generalitat per la concessió de plans formatius o de treball.
D’altra banda, es treu pit per la possible arribada de grans empreses al polígon industrial, però ningú del govern es pronuncia davant les serioses angúnies del petit i mitjà empresari de casa per subsistir, ni s’aporten solucions a la desaparició de comerços i negocis que confereixen un trist panorama a diferents zones de la ciutat.
Sobre polítiques socials, mal aniria si no s’hi destinessin esforços perquè, a Valls, s’havia arribat a límits de penúria mai vistos. Fins i tot, encara s’hauria de ser més valent per part del govern perquè alguns criteris que es requereixen per acollir-se a ajuts ens semblen que penalitzen a alguns col·lectius que no hi poden accedir i, en canvi, els necessiten.
Finalment, en matèria de sanitat, ens preocupa la possible privatització de la Residència Alt Camp. Pels gestos del govern vistos en aquest primer any de mandat i les actituds de l’anterior sospitem que la cosa va per aquí. I sobre el Pius Hospital, tot reconeixent la seva complexitat, no ens agrada la gestió que lideren el president i vicepresident del Consell d’Administració, Martí Barberà i Jordi Cartanyà, sota l’empara de l’alcalde, Albert Batet.
D’una banda, no s’estan portant bé amb els treballadors. A dia d’avui, el govern no escolta, el govern no negocia. I, de l’altra, l’executiu local ha de ser conscient que uns professionals saturats de feina i castigats per retallades, es tradueix en pitjor servei a la població. I, sobretot, que entengui que gestionar un hospital, no és exactament com portar una empresa. La sanitat pública, una bona sanitat pública, sempre serà deficitària. Però hi ha de ser. Molt per davant d’altres coses que ens són prescindibles o menys prioritàries en clau de ciutat.
En definitiva, al govern municipal no li calen padrins perquè, ell mateix, fent autobombo, s’encarrega de pregonar les excel·lències d’una gestió que, veritablement, no resulta tan extraordinària en el primer any de mandat que portem. La gestió presenta assignatures pendents, que no poden ser aprovades, a dia d’avui, pels diferents col·lectius que conformen el municipi de Valls.
Ramon FONT
Regidor portaveu de Compromís per Valls- ICV- EUiA- Entesa
REDACCIÓ
