REDACCIÓ
El vertader origen de la celebració de Tots Sants és de caràcter pagà, si bé el cristianisme l’ha reconvertit per a adaptar totes les tradicions al seu dogma. Els primers vestigis d’aquesta festivitat la trobem a moltes cultures i civilitzacions que ja dedicaven uns dies a venerar els morts. La nostra, en tot cas, té com a punt de partida la societat celta, amb una festa anomenada Samain o Samhain.
Els celtes rendien culte als difunts per aquestes dates, quan els dies passaven de tenir més llum a tenir-ne menys. Per a ells, durant aquest impàs s’obria una porta amb l’altre món. A principis del segle VII, el Papa Bonifaci IV decideix purificar i consagrar el Panteó de Roma, un símbol pagà que dedicà a la Verge i a tots els Màrtirs.
Amb aquest motiu, el Papa Gregori IV va designar l’1 de novembre com el dia de Tots els Sants, convertint la festivitat en una de les principals de l’any litúrgic. Cap a finals del segle X, es va afegir la veneració als difunts durant l’endemà a Tots Sants. Alhora, es va popularitzar que durant la nit del dia 1 al 2 de novembre, les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i espais on havien viscut.
Arran d’aquesta creença, van sorgir tradicions com posar un plat més a la taula, deixar un lloc buit per als difunts, obrir les portes perquè les ànimes poguessin circular lliurement, encendre una llum a la porta de casa per guiar-les, o encendre espelmes a les habitacions en record seu.
Amb el pas dels segles, les tradicions s’han adaptat fins a convertir-se en una visita als cementiris per a honrar aquells éssers estimats que ja no estan entre nosaltres, almenys, físicament.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
