REDACCIÓ
Avui volem tractar un tema delicat, que de ben segur molts lectors coneixeran de primera mà. Em refereixo a l’assetjament laboral o moral, conegut com a “mobbing”, del qual existeixen estadístiques elevades en quant a la seva incidència en les organitzacions.
Qui més qui menys ha patit situacions tenses a la feina, però no totes les controvèrsies amb companys i superiors -o fins i tot subordinats- són considerades per l’ordenament jurídic com a mobbing. Veiem quines són les notes característiques d’aquesta figura:
1.- L’assetjament moral suposa un atac contra drets fonamentals del treballador com la dignitat, la llibertat personal, la integritat física i moral, la igualtat i no discriminació, el dret a l’honor, la salut, etcètera.
2.- S’articula a través de conductes de menystenint de la persona, menyspreu de la feina o resultats, essent accions indesitjables, injustes i de caràcter greu segons paràmetres socialment establerts.
3.- Requereix sistematicitat, és a dir, que es doni una actuació repetida en el temps o una reiteració de diferents conductes.
4.- Ha d’existir intencionalitat, en el sentit de que subjectivament l’exercici de la pressió psicològica té lloc amb un ànim pervers.
5.- La finalitat específica és la destrucció psicològica, debilitament espiritual i humiliació de la víctima amb l’objectiu de que una vegada el treballador objecte de mobbing es trobi enfonsat psíquicament, marxi de l’empresa o renunciï al seu càrrec o condicions laborals.
6.- S’ha de donar una efectiva producció del dany en forma de trastorn mental.
Com es pot veure, per tant, no tots els conflictes que puguem tenir a la feina seran considerats per un jutge com a mobbing, ja que com resum la Sentència del T.S.J. de Madrid de 26 de juny de 2009, l’assetjament moral ha de tenir sempre uns perfils objectius com són la sistematicitat, reiteració i freqüència de les actuacions, i al mateix temps, uns altres de subjectius com la intencionalitat i la persecució d’una finalitat. És per això que, com diu la Sentència del T.S.J. de Madrid de 6 de febrer de 2012, no pot confondre’s l’assetjament moral amb conflictes, enfrontaments i malentesos laborals que es donin en el si de la empresa.
En conseqüència, moltes de les situacions en que ens trobem diàriament a l’empresa no podran ser considerades segons aquests paràmetres com assetjament moral. Normalment, ens referirem a conflictes puntuals amb companys, abús de poder de superiors, condicions laborals amb riscos psicosocials com l’estrès o el “burn-out” (estar cremat amb la feina) o intents d’exercir algun tipus de pressió psicològica que, no obstant, no arribin a una sistematicitat o aïlladament no revesteixen prou gravetat.
En propers articles aprofundirem més detalladament en casos concrets i la forma en que podem actuar enfront d’aquest greu problema.
Víctor CANALDA
Advocat Especialista en Dret Laboral
REDACCIÓ
