REDACCIÓ
L’imperialista Vladímir Putin, que ja té almenys dues investigacions obertes per crims contra la Humanitat, a Espanya i Alemanya, ha ordenat acarnissar els atacs contra ciutats que ja estan devastades pels bombardejos que van començar el 24 de febrer. De fet, Ucraïna i diversos grups de Drets Humans han acusat públicament les forces armades russes d’usar bombes de dispersió i bombes termobàriques contra la població civil. Aquestes últimes són l’arma no convencional més poderosa del món, el poder destructiu del qual només es compara amb una bomba nuclear. L’ús de totes dues està prohibit per la Convenció de Ginebra.
En concret, les bombes termobàriques o de buit, són un as que té Vladímir Putin a la màniga per amenaçar la població civil perquè la seva forma d’actuar les fa mortíferes als refugis antiaeris. De fet, aquest tipus de bombes les va crear els Estats Units per destruir els túnels subterranis del Vietcong.
Però què són i com funcionen les bombes termobàriques que les autoritats ucraïneses asseguren que han llançat l’exèrcit d’ocupació rus? Denominada per la mateixa Rússia com el pare de totes les bombes, els enginyers bèl·lics russos han perfeccionat enormement aquesta arma de destrucció massiva utilitzada per primera vegada pels nord-americans al Vietnam. Ara és capaç de vaporitzar qualsevol ésser viu a 3.000 graus centígrads.
L’analista militar britànic Robert Hewson va explicar en una entrevista per a la BBC que les bombes termobàriques alliberen combustibles que generen una reacció explosiva amb l’oxigen, fet que ocasiona l’esmentada vaporització de cossos. En les formes d’ús d’aquestes armes s’ha buscat que el núvol penetri als túnels.
Aquestes bombes termobàriques actuen en dues explosions. La primera allibera combustible en gas o pols que es barreja amb les partícules d’oxigen de l’aire. D’aquesta manera, es crea un gran núvol de calor. Amb la segona explosió es detona aquest combustible, que propagarà l’ona explosiva per tot el núvol de calor generat per la primera. Es produeix l’efecte de buit quan la combustió consumeix l’oxigen, fet que causa una explosió d’alta temperatura que succiona l’aire. L’ona expansiva té una durada significativament més gran que la d’un explosiu convencional.
L’explosió s’expandeix per l’aire, cremant i fent desaparèixer tot allò que l’ona expansiva, d’uns 300 metres a la rodona. Aquesta destrucció té el doble d’abast de les bombes Moab, el més poderós explosiu de l’arsenal nord-americà, usat contra l’Estat Islàmic a la guerra de l’Afganistan.
PUBLICITAT
P
REDACCIÓ
