REDACCIÓ
I després diuen que les esquerres més incisives, aquelles que estan destinades a produir canvis, emergeixen des dels discursos més populistes.
Aquests dies preparant-nos per sentir paraules estèrils, d’aquestes figures representatives dels ciutadans que se’n diuen polítics, m’ha sorprès el cartell d’un bon home, apropiant-se de les representacions d’una cultura fetitxista com va ser l’època Pop.
Inevitablement una proposta tan ridícula com populista, aquest cartell, és la més viva representació d’una apropiació. Un acte despietat sense cap tipus de rigor, ni gust. Però ja que ens ho han donat, podem fer la següent reflexió: Penso que si a aquest bon home destacava per la seva singularitat, que segur que té coses bones, i així ho deuen admetre les persones que li són més properes, la seva representació repetitiva, ajuda a convertir-lo en un producte en sèrie, homogeni, sense diferències, carregant-se allò genuí, que tenim qualsevol ésser humà, fins i tot ell.
Walter Benjamin ja ho anunciava fa un grapat d’anys: el triomf del popular. Cal pensar què allò que és popular ven, i a sobre dóna vots. Lluny queda el Benjamin que destacava el valor iconogràfic de la societat de consum resumit en les tres lletres p, o, p, pop.
El pop va ser el resultat d’un estil de vida, la manifestació d’una cultura popular que es caracteritzava pel consumisme i on els objectes deixaven de ser únics per ser pensats com a productes en sèrie.
Una apropiació indeguda i pretensiosa que arriba a ser graciosa, encara que la gràcia cau del costat del ridícul més inoperant. Després del mareig que provoca tanta repetició, on la representació d’aquesta cara ens pot aparèixer fins i tot en somnis, potser podem confondre alguna d’aquests rostres somrients amb el nostre. Borges deia: “cualquier destino, por largo y complicado que sea, consta en realidad de un solo momento: el momento en el que el hombre sabe para siempre quién es”. Esperem fer-nos aquesta pregunta, aquells que votem.
Armand MEDINA
