REDACCIÓ
Sempre s’ha comentat que els espanyols són els que parlen el pitjor anglès d’Europa. Més enllà d’aquesta vox populi, Espanya se situa a la cua del vell continent pel que fa a domini de l’anglès (25 de 35), però, per què? Què provoca aquest problema endèmic amb la llengua més coneguda arreu del món?
L’acadèmia BeKith ha elaborat una anàlisi per esbrinar-ho. En termes generals, un dels obstacles més importants que s’observen en l’ensenyament de l’anglès és l’educació social i emocional, “una mancança, en general, de la societat”, segons Romina Toro, Project and Training manager de BeKith: “la disposició per a aprendre depèn de les emocions”.
A més, tampoc ajuda el fet de seguir una metodologia rígida basada en llibres. Segons BeKith, és una manera de no despertar la curiositat i les ganes de l’alumnat. La por a la conversa és un altre aspecte destacat dins de l’estudiantat espanyol. Precisament, practicar l’anglès sense complexos és vital.
Això es relaciona amb la manca d’autoconfiança, provocada -segons l’acadèmia- per un aprenentatge generalitzat i -per tant- no personalitzat. Una possible solució seria treballar amb grups reduïts que generin aquesta confiança. Molts centres educatius incorporen una classe partida a la setmana per millorar aquest àmbit. Finalment, a les mancances del sistema i la metodologia que han observat des de BeKith se suma la falta de professors especialitzats en l’ensenyança de l’anglès, d’una banda, i de l’educació emocional, per un altre.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
