REDACCIÓ
Els sis primers mesos de participació en l’Ajuntament de Tarragona ens han aportat nombroses satisfaccions, com compartir grup municipal amb un conjunt de dones i homes capaços i entregats a la responsabilitat que han assumit, però també alguna decepció. Viure com s’elaboren els pressupostos a la nostra ciutat ha estat una decepció majúscula i la constatació que necessitem un canvi al capdavant de la ciutat.
L’instrument que hauria de servir per definir l’estratègia de ciutat s’ha utilitzat com una mena de mercadeig. Hi ha hagut un mercat preferent, els que han acabat donant suport al PSC, i un secundari. Aquest segon més complex perquè no volia només parlar de com es passava el tràmit, sinó que volia dibuixar l’horitzó de la ciutat per als pròxims anys. Massa complicat per a un equip de govern que hagués volgut prorrogar els pressupostos si no fos pel cost que podria suposar –una opció que van valorar molt seriosament-, de la mateixa manera que ho van fer amb les ordenances fiscals. Quan la complexitat demana més treball de precisió, l’equip del PSC utilitza més la brotxa grossa. Es nota que no l’apassiona el que fan.
Al final, s’han aprovat uns pressupostos amb la lògica de l’anterior mandat: un equip de govern sense ambició i una part de l’oposició complaent. Uns pressupostos aprovats mercès al transfuguisme del regidor d’Unió, aferrant-se a les últimes quotes de poder a les que pot aspirar un partit al qual la societat ha girat l’esquena, i de dos partits que cada cop tenen un paper menys rellevant en la política del país: PSC i PP. L’Ajuntament de Tarragona com a taula de salvació, mal assumpte!
La constatació que l’equip de govern, de manera frívola, és capaç a donar suport a mocions a les quals després no dedica les partides necessàries és un motiu que explica el nostre NO. Aquesta és una forma de fer política absolutament inacceptable, votar una cosa i fer-ne una altra. Ha passat amb el Llibre Blanc dels equipaments, amb les beques esportives per nens de famílies amb pocs recursos, amb la Taula contra la Pobresa i per la Inclusió Social i amb el suport als afectats per Síndromes de Sensibilitat Central. Per què carai voten a favor de mocions que no pensen complir? Ens cales fets, no paraules.
També ha pesat molt en el nostre NO que l’equip del PSC no es volgués comprometre a limitar el pressupost operatiu dels Jocs 2017 per no augmentar de manera insuportable el deute per a la ciutat. Deute que ens amenaça com una espasa de Dàmocles si la captació de finançament extern, públic i privat, no fa un gir miraculós. Deute que pesaria sobre les pròximes generacions, disminuint la ja prou magre capacitat d’intervenció en l’atenció de la qualitat de vida de les persones i en la millora de les perspectives de futur.
Els pressupostos del PSC no assenyalen estratègies en els cinc eixos que des del grup d’ERC-MES-MDC considerem fonamentals: cultura, educació, lluita contra la pobresa i per la inclusió social, suport a l’economia local i ordenació de la ciutat.
Quan els esdeveniments fastuosos es prioritzen sobre les necessitats quotidianes, es diguin Jocs 2017 o es diguin Copa Amèrica a València, s’està definint un pressupost de dretes, d’aquí els suports que han obtingut, només del PP i d’Unió.
Pau RICOMÀ
Portaveu d’ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
