REDACCIÓ
La darrera de les visites del President del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani, aquest mateix mes, ha estat la menys comentada periodísticament. Sorprenent, si tenim en compte que la Fundació 2017 ha estrenat tècnics qualificats a l’àrea de comunicació. Tal vegada s’ha triat un canvi d’estratègia comunicativa, i potser s’opta per no dir res abans de dir coses que no són veritat. Un criteri interessant, sens dubte, i novedós per tot el que fa al Jocs.
La visita d’Amar Addadi no ha donat titulars grandiloqüents com quan va dir que els de Tarragona serien els millors Jocs del Mediterrani de la història, cosa que el nostre alcalde es va encarregar de reproduir entusiàsticament. Només han quedat un parell de perles que les hem de buscar entre línies en alguna de les cròniques de la visita: que l’hotel on s’allotjava a La Pineda és magnífic i que volia passar-hi el Jocs –“jo el vull” com diuen els nens quan veuen anuncis de joguines- i va recomanar la celebració de proves de test abans de la inauguració dels jocs en totes les disciplines. Sàvia recomanació que no té cap possibilitat de ser corresposta; si acabem les obres el dia abans de la inauguració ja ens podem donar per satisfets. Segur que a aquest senyor li han explicat en quin punt estan els nous equipaments?
De les conseqüències noticiables de la visita o les produïdes al seu entorn hi ha les esportives i les econòmiques. D’esportives tenim dues notícies destacables que no estic segur que hagin estat prou difoses: que la final de futbol no es farà al camp del Nàstic sinó a Reus i que la gimnàstica artística no es farà a la TAP sinó a Reus. Res a dir de la capacitat d’acollir aquests esdeveniments per part de la ciutat veïna, però em sembla que cada cop se’ns va accentuant la cara de pagafantes. Recordem que és la falta d’inversió de l’estat la que origina que no es faci la nova pista d’atletisme i que en una sensacional mostra de reflexes pròpies de l’entusiasme intuïtiu del nostre alcalde, la solució es va trobar en un pim-pam: les cerimònies d’apertura i de clausura es ferien al camp del Nàstic, ves que fàcil. Ningú no va caure en que s’haurien de fer assajos de la clausura –ja sabem que no són massa donats a provar les coses- i que no es podria fer compatible amb la final de futbol. Sort que tenim Reus i els hotels de La Pineda tan a prop, sinó no sé com ens arreglaríem.
Pel que fa als números, seguim instal·lats en una boira permanent que no dóna senyals d’escampar. El pressupost operatiu s’ha rebaixat fins als 30 milions, però seguim sense passar del vuit milions i mig signats. Després n’hi ha fins a deu de compromesos, etc. El mateix que se’ns deia al mes de juliol. Una perspectiva de dèficit gens tranquil·litzadora. Per un altre costat tenim que la construcció del centre aquàtic sembla que s’ha convertit en irrenunciable pel nostre alcalde. Segons diu es farà sí o sí, encara que sigui utilitzant els diners que la Diputació tenia destinats a la remodelació dels equipaments de barri, els pavellons de Campclar, el Serrallo i Sant Pere i Sant Pau.
I com no n’hi ha prou utilitzarà els diners del PAM del pròxim quadrienni. Com que molta gent no sap ni té perquè saber que és això del PAM sembla qui ningú s’estorarà. Però vet aquí que el PAM és l’aportació que la Diputació distribueix entre tots els ajuntaments perquè els apliquin a despesa corrent o a inversió, com creguin oportú. No és cap subvenció especial sinó un milió dos-cents mil euros aproximadament que deixaran d’anar al pressupost municipal, és a dir de cultura, serveis socials, turisme, comerç… per fer la piscina de 50 metres. PIM-PAM, ja tens llegat.
REDACCIÓ
