REDACCIÓ
Quan ja fa un grapat de mesos vaig assumir la responsabilitat d’encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona em vaig haver d’afrontar al pensament general que Tarragona era diferent de la resta del país i que a la nostra estimada ciutat l’independentisme no tenia opcions. La veritat és que en aquell moment l’independentisme no tenia representació institucional a Tarragona.
Vaig explicar, a qui em va voler escoltar, que a cada ciutat el procés d’emancipació nacional té el seu ritme i que Tarragona s’hi afegiria amb la marxa amb que s’hi sentís més còmoda. I això és el que estem fent: un procés constant, decidit, ferm, de consolidació de les opcions independentistes.
L’actual cicle electoral així ho constata. L’any 2014 un partit clarament independentista, concretament ERC, guanya les eleccions europees. Certament, unes eleccions que no motiven massa a la gent, la qual cosa es tradueix en una participació lleugerament per sota del 54%. Però, que carai! Un partit independentista guanya a Tarragona, semblava impossible.
Les eleccions municipals del passat mes de maig van certificar aquest creixement. De no tenir cap regidor declarat com a independentista, el consistori passa a tenir-ne vuit: quatre de la coalició formada a l’entorn d’ERC, dos de la CUP i dos més de CDC. Tot i la multitud de variables que es barregen en aquest tipus de comicis, l’avenç d’una alternativa que assumeix l’eix nacional i local al mateix nivell es consolida.
I ara, el passat diumenge, en les que considerem com les eleccions més importants de la nostra vida, l’independentisme torna a guanyar a Tarragona de la mà de la coalició Junts pel Sí. Aquesta vegada ho fa amb una participació històrica, pràcticament el 77%. Les propostes independentistes han estat capaces d’imposar-se en escenaris molt diferents, en el de poca motivació i en el d’una motivació i participació extraordinària.
No seré jo qui negui que la complexitat de la situació es presta a moltes lectures, des de perspectives ben diferents. Però també ho és que a Tarragona no es pot entendre la realitat política obviant la força de l’independentisme. Una força que avança i es consolida en un procés que no té marxa enrere.
Pau Ricomà
Portaveu Grup Municipal ERC-MES-MDC
REDACCIÓ
