REDACCIÓ
Els primers dies del nou mandat de l’Ajuntament de Tarragona han estat marcats pels Jocs del Mediterrani. No és estrany, els mesos passen molt de pressa i la causa es mou en un laberint d’ombres que no és precisament tranquil·litzador.
El temps de l’autocomplaença ha passat i hi ha prou exemples perquè els marges de confiança amb la capacitat de gestió de l’equip socialista hagin minvat progressivament. La seva mateixa estratègia de comunicació, més pròxima a la propaganda que a la transparència i al respecte pel ciutadà, ha generat força confusió.
En qualsevol projecte de certa magnitud cal guiar-se per uns indicadors que permetin avaluar constantment les desviacions sobre el full de ruta marcat, per fer les rectificacions que calgui i per no assumir més riscos dels estrictament raonables pel bon fi de l’empresa. Més enllà que ERC estiguéssim, en un inici, a favor d’uns jocs internacionals que fossin l’argument per a transformar Tarragona en molts àmbits, tenim els mateixos dubtes sobre la bona marxa el projecte que tenen molts ciutadans. Les coses no surten bé per definició, hi ha Jocs com els de Barcelona que van portar beneficis per a la ciutat, però n’hi ha altres, com els celebrats a Atenes el 2004, que van generar un dèficit insuportable. Atents, doncs, als elements positius, que segur que n’hi ha, però amb tot el rigor necessari quan parlem de diners de tots.
La nostra exigència de rigor no és nova. Fa exactament dos anys, quan s’inauguraven els Jocs de Mercin, ERC vam fer nou preguntes a l’alcalde sobre els Jocs, entenent que en aquell moment les nostres preguntes obtindrien respostes que tranquil·litzesin la ciutadania. El resultat va ser tot el contrari, amb una manca de consideració evident, l’alcalde va sortir amb evasives i no es va entretenir a contestar cap pregunta. En aquell moment ERC no teníem consellers municipals i potser va pensar que no pagava la pena entretenir-se amb poca roba.
Què volíem saber fa dos anys? Coses tan bàsiques com on s’allotjarien els esportistes, quin era el compromís real de totes les institucions, quins ingressos per drets televisius es preveien, etc. Dos anys després, aquestes i altres preguntes segueixen en estat de nebulosa, amb la diferència que el temps corre i el calendari s’ha convertit en una amenaça.
És urgent un debat públic, un exercici de transparència que arribi a tots els ciutadans, que en definitiva som els que ens haurem de gratar la butxaca si això no surt bé. Per això des del Grup Municipal ERC-MES-MDC convidarem a la resta de grups a proposar un procés participatiu, a l’empara de la Llei Catalana de Consultes no Refrendaries, perquè els ciutadans de Tarragona tinguin la informació que es mereixen i s’expressin amb conseqüència.
Pau RICOMÀ
Portaveu Grup ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
