REDACCIÓ
És obvi que el context en que tindran lloc les eleccions del 21 de desembre no té res de normal. Començant perquè són unes eleccions il·legítimes –només el President de la Generalitat té competències per convocar-les- que tindran lloc en un context de repressió i violència institucional inèdit des de la desaparició del règim franquista. Tenir mig govern a la presó i altre mig a l’exili ens retrotreu als anys trenta del segle passat. Dóna la impressió que més enllà d’una estètica democràtica, més o menys aconseguida, l’estat espanyol i bona part de la seva societat arrosseguen un evident dèficit de valors democràtics.
L’ambient repressiu i la violència de l’extrema dreta al carrer, cada cop més present i impune, estan acompanyades de l’intent de crear un marc mental per desmobilitzar l’independentisme. L’aparell propagandístic s’escampa subtilment a través de les xarxes buscant afermar la idea que res no canviarà i que la República és una objectiu inabastable. Més enllà de les mentides, flagrants com la negació de la violència policial, es desenvolupen campanyes d’alteració de la realitat, de post veritat, que no tenen res d’innocent.
Una d’aquestes campanyes ha anat adreçada a una pretesa tupinada electoral. Entenc que amb bona fe, alguns votants independentistes comparteixen i ajuden a difondre missatges com que el cens està inflat ja d’entrada i que d’aquí al 21 de desembre continuaran a ritme frenètic les incorporacions d’electors de fora de Catalunya. Doncs bé: el cens en els seus grans nombres és correcte, no s’aprecia cap moviment estrany, i és impossible per il·legal que gent de fora és vagi allistant. El cens està tancat. Que no hem d’anar amb el lliri a la mà i que haurem d’estar molt amatents al que passi taula a taula ho sabem i ho farem. No ens podem creure, però, que el resultat està escrit d’antuvi i molt menys difondre-ho.
Una altra “veritat revelada” és que si l’independentisme guanya les eleccions, el govern del PP i els seus escolanets, PSOE i C’s, tornaran a aplicar l’article 155. Anem a pams. L’acord per aplicar l’article 155 pretenia que durant un període mínim de sis mesos el govern central ocupés les institucions governamentals catalanes, fes el mateix amb els mitjans de comunicació públics i amb les telecomunicacions, deixés al Parlament sense competències… i tots tremolàvem pel que li pogués passar a l’escola. Algú va donar el plàcet perquè el govern central dissolgués el Parlament, però no perquè ocupessin indefinidament les institucions catalanes. No oblidem que hi ha una cosa que eufemísticament en diem “mercats” que estan una mica amoïnats, pobrets. Doncs bé, algú es pot creure que si la condició per aplicar l’article 155, amb totes les seves conseqüències d’excepcionalitat democràtica, és convocar eleccions, la resposta del govern central pot ser tornar a destituir el govern elegit si no és del seu gust? Òbviament, el govern espanyol no pot assumir el cost d’una nova dissolució del Parlament. Seria altíssim.
Hem de fugir d’amplificar els missatges adreçats a fer-nos creure que res no canviarà després de les eleccions. I tant que canviarà! No podem establir exactament a quina velocitat, però és obvi que aquestes “eleccions parany” s’han convertit en una gran oportunitat per la República.
Pau RICOMÀ
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
