REDACCIÓ
Finalment, els pressupostos de la Generalitat per al 2017 han estat aprovats pel Parlament. La notícia és de coneixement general, perquè la polèmica sobre una partida –una – ha estat àmpliament tractada als mitjans de comunicació.
Cadascú posa l’interès allí on creu convenient, només faltaria. I no seré jo qui negui la importància d’aquest punt – la disposició addicional 31a – que preveu el referèndum que també va aprovar el Parlament. Entenc, doncs, la polèmica.
Però, és clar, el pressupost són moltes més coses. D’algunes, en vam parlar al moment de la presentació, però no és gens sobrer tornar-hi, perquè la informació no fa mai nosa.
I és que els pressupostos preveuen el referèndum, sí, i també preveuen augmentar les beques menjador, l’aportació a les universitats públiques, o l’atenció a la salut mental. I també augmenten força els recursos per als programes de renda mínima garantida, o la plantilla de mestres, o la reducció de les llistes d’espera. O mesures contra la pobresa energètica o per a fer front a les situacions d’emergència habitacional, encara que això darrer serà suposant que el nou recurs anunciat pel govern de l’Estat no suspengui –per segona vegada!- les mesures aprovades pel Parlament en suport a l’habitatge.
Després del seu pas pel Parlament, la despesa social s’ha incrementat en 185 milions d’euros, que se sumen als 1.170 milions d’augment del projecte respecte els darrers pressupostos aprovats. Finalment, un 74,8% de despesa en polítiques socials en el conjunt dels pressupostos.
I també, és veritat, la previsió per al referèndum. En compliment del compromís electoral. En compliment del programa de govern. Del mateix programa de govern que vol donar resposta als problemes de la gent, que vol tractar d’allò que importa a la gent, i ho fa: habitatge, pobresa energètica, educació, salut. Allò que afecta a tota la gent, pensin com pensin, parlin la llengua que parlin, vinguin d’on vinguin, tinguin o no una bandera –la que vulguin- al balcó de casa seva.
Els pressupostos aprovats parlen d’això i són per aquesta gent, per a tota la gent, per a tot el país. I això no s’oposa a referèndum. No és l’un contra l’altre. És, tot, el compliment del programa del Govern. És, tot, el compromís d’afrontar els problemes i els reptes que tenim com a país, i de voler tenir totes les eines possibles per a fer-ho, per a fer-ho millor, de manera més completa.
Es poden tenir unes altres prioritats, naturalment. Es pot pensar que no n’hi ha prou – i això també ho penso –. Però el que no es pot fer és ignorar l’esforç fet, ignorar les mans lligades, i, a la vegada, impedir la recerca de mitjans per anar més enllà.
Òscar PERIS
Delegat del Govern a Tarragona
REDACCIÓ
