REDACCIÓ
Dir ‘adéu’ no acostuma ser fàcil. Encara que, les circumstàncies i el protocol obliguin a portar la ‘processó per dins’, hi ha persones que solen perdre les formes.
El passat dijous va tenir lloc a molts consistoris el darrer plenari, on s’aprofitava per agrair els serveis prestats dels regidors que no repeteixen (per diferents raons). Vam poder veure, durant el ‘plenari de les llàgrimes’, regidors decebuts. Alguns marxen cabrejats amb el seu partit i d’altres amb l’electorat, sobretot quan han quedat a pocs vots de ser elegits. També hi ha els que respiren tranquils. Hi també qui promet tornar a l’escena política, per aquesta raó s’estimen més dir fins aviat.
De totes maneres, ha estat curiós veure que dels 18 regidors que van ser obligats a abandonar l’hemicicle municipal, només dos van decidir ‘deixar-se caure’ pel palau de la Plaça de la Font: el socialista Joan Sanhauges i Albert Vallvé, de CiU. La resta dels ‘defenestrats’ han optat per deixar tot el protagonisme pels nous inquilins municipals, els quals són veritables protagonistes del plenari del canvi. S’han estimat fer cas a la dita popular: “Ulls que no veuen, cor que no pateix”.
