REDACCIÓ
Néstor Yuguero està a punt de complir 50 anys. És uruguaià de naixement i argentí de sentiment. Damunt d’una bicicleta recorrerà Espanya, de punta a punta, per tal de visitar més de 100 seus de la PAH. Calçat amb unes esportives i mudat amb una samarreta verda dels defensors de les persones afectades per les hipoteques, ‘l’argentí’ farà més de 5.000 quilòmetres, amb més de 5 mesos, amb l’objectiu de cridar als quatre vents ‘les 5 de la PAH’.
LA REPÚBLICA – Quin és l’objectiu de la seva particular ‘Volta a Espanya’?
NÉSTOR YUGUERO – L’objectiu està clar. És donar difusió a les ‘5 de la PAH’ -que són dació en pagament retroactiva, lloguer assequible, Stop desnonaments, habitatge social i subministraments garantits-. Són les 5 exigències i modificacions sobre la llei de l’habitatge.
LR – No falta gaire perquè s’incloguin, o no, aquestes modificacions en la llei.
NY – Doncs quan jo arribi a Sevilla, més o menys, s’estarà discutint a Madrid. I només tenim dues opcions, celebrar durant la resta del camí que han estat incloses o bé, seguir reivindicant aquestes millores necessàries.
LR – Amb quantes etapes pretén fer-ho?
NY – Ho vull fer en tres etapes. De Barcelona a Sevilla, de Sevilla a La Corunya i l’última, de la Corunya, recorrent el nord fins a arribar a Barcelona.
Estarà pedalant uns quants mesos…
LR –Quan temps invertirà a fer aquestes tres etapes?
NY – Doncs entre uns cinc o sis mesos. Durant les etapes aniré visitant les PAH’s que em trobi pel camí, que són moltes, i no tinc una data concreta perquè a mesura que vaig avançant hi ha diferents seus que olen que hi vagi i és clar, no fallaré. Ara, aquestes visites improvisades em poden suposar un desviament de més de 80 quilometres i això no ho puc controlar.
LR – Com va sorgir la idea?
NY – Jo vinc de fer un viatge per tota Europa, amb bicicleta. Vaig estar des del maig fins al desembre i vaig recórrer 10.000 quilòmetres i 14 països. Això em va donar la idea per emprendre aquest. En aquella ocasió ho feia am la intenció de recaptar fons per la Fundació Esclerosi Múltiple de Barcelona.
LR –Quants quilòmetres pensa fer cada dia?
NY – Intentaré fer-ne com a màxim 80 perquè el viatge total és molt llarg. Faré més de 5.000 quilòmetres.
LR – Per on passarà, només per capitals?
NY – Passaré per més de 100 seus. Aniré a Castelló, València, Múrcia, també passaré per Lorca, com a mostra d’homenatge pel terratrèmol que van patir, després aniré a Granada perquè hi ha una persona que és un referent per mi, una persona que ha fet la volta al món amb bicicleta. I bé, aniré fent i aniré allà on m’ho demanin.
Finançament o ajudes
LR – Això val diners, compta amb algun patrocinador?
NY – Bé, jo passo amb molt poc. En el meu anterior viatge només gastava dos euros al dia en menjar. Però bé, des de la PAH em faciliten molt les coses, quan em paro a les seus m’oferien allotjament i menjar i després compto amb un patrocinador privat que és el Bar Cal Pintxo de Cerdanyola i m’han donat suport en els meus viatges.
LR – Vostè no participa amb la PAH, és a dir, no forma part de la plataforma, és així?
NY –Exacte. Jo no en formo part i després d’una trobada de PHA de tot l’estat espanyol que es va celebrar fa vint dies a Sevilla, a la qual hi vaig assistir, ara els hi poso cara. La gent diu que són aquells que enganxen adhesius als bancs i que es reuneixen al davant xiulant però realment veus que són famílies normals que lluiten pels altres. Allà vaig presentar el projecte i va ser molt ben acceptat per totes les plataformes.
Solidaritat
LR – M’imagino que li hauran agraït aquest gest solidari per part seva.
NY – Ells es van sorprendre que algú fes alguna cosa per ells desinteressadament i em deien que era molt gran el que jo feia però realment jo no faig res, només vaig amb bicicleta. Són ells els valents.
LR – Com es guanya la vida en Néstor? Amb una feina seria impensable fer això…
NY – Bé, jo vaig decidir fer això perquè sóc un aturat de la llarga durada, que no troba feina i que no troba la manera de reinserir-se en el món laboral. Un dia vaig fer un pensament i vaig dir que el mateix que podia menjar a casa m’ho podia menjar pel camí i que a més, gastava menys fent això que quedant-me en una ciutat. També he de dir que abans d’entrar en una depressió vaig decidir emprendre un nou viatge.
El seu equipatge
LR –Només porta tres ‘sarrons’ d’equipatge. Com s’ho fa?
NY – La gent és molt amable amb mi i pensa que perquè només porti aquestes tres bosses necessito tot. Aquí tinc tot el que necessito. Només porto vint quilos d’equipatge, entre el s quals hi ha un fogó de gas, menjar i la tenda per dormir. Tinc el més essencial per viure: menjar, un sostre i roba. ‘Viure millor amb menys’, aquesta és la meva filosofia. No necessito gaire cosa. Bé, només un altre joc de pneumàtics per la bicicleta.
Jonathan OCA // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
