REDACCIÓ
És subjectiva la bellesa? I a què?
El bon gust de les persones referit al sentit de la visió en aquest cas, no és quelcom que abundi en el nostre entorn artificial.
Només cal mirar Barcelona, tot i ser una ciutat ”maca” la major part de les edificacions realitzades lliurement per una multitud d’arquitectes són lletges, sense concert ni un sentit del bon gust. És una opinió.
Però anem al fons. És relatiu això que parlo? És per definició maca la geometria?
La natura molts cops allunyant-se de proporcions matemàtiques construeix paratges que ens semblen meravellosament atractius.
La bellesa com a argument pot ésser indefinidament confosa per a molts. I a la fi esdevé una qüestió de gust.
Però, no és més maco un home-Sapiens que un mico? A mi em sembla que geomètricament parlant sí. Guarda unes proporcions més geomètriques. Encara que de ben segur a ells no els deuen agradar massa.
Avui dia la imatge ens importa molt. I per això no puc fer més que destacar alguns exemples del que crec, és de mal gust o dit d’una altra manera, és lleig, molts cops per exagerat, i així fer-vos reflexionar sobre el concepte de la bellesa.
Els talons en una dona són bonics en ocasions singulars però no en el dia a dia. L’ús quotidià en fa perdre el seu atractiu. Prefereixo una noia alta i amb el cul ferm a aquest artifici poc saludable.
Les operacions per augmentar els llavis, una exageració fora de to. Senyores, us heu vist bé. Horrible en el vuitanta per cent dels casos.
Un parell de casos més, dones amb maluc, glutis i cames àmpliament desproporcionades. Home, si tens bon gust, sabràs el que estic dient.
I homes amb el tronc superior i braços sobredimensionats i amb unes cametes diria jo, que sembla no puguin suportar tal pes.
En definitiva, com diuen, per a gustos colors o no? La bellesa és difícil de definir, però existeix i és notori que un gran percentatge de la població pateix la síndrome del mal gust. ¡Oh My God!
NEO LIBE
REDACCIÓ
