REDACCIÓ
Estem a poques hores de la primavera i ja estem immersos en la gimcana electoral.
Surt el sol amb més força que abans i en el cap de molts s’ha instaurat la idea que l’economia va millorant. Potser amb fonament.
El govern espanyol va escollir el camí fàcil. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent pèrdua de valor de tots els elements que conformen els actius de la societat espanyola amb l’inevitable pèrdua de llocs de treball, etc, etc, aquest va optar per la solució més senzilla. Repartir la feina amb la promoció dels contractes a temps parcial i augmentar el deute. No es necessiten tants assessors per fer això.
I és clar, si l’escalfor de l’astre rei m’abraça, em resulta indiferent on va a parar bona part dels diners generats amb el meu esforç, tampoc m’interessa d’on bé el que jo compro i com s’ha produït i a costa de què o qui.
Fins i tot, segons les enquestes, el procés català perd pistonada, encara que siguin només enquestes.
Queda clar que el nostre sentit crític és més mal·leable que l’or i que depèn en gran mesura de les pròpies emocions.
Som més pobres que abans. Hi ha més persones que ho passen realment malament. Paguem molt per uns serveis bàsics mal gestionats.
Tot i això, vivim molt millor que fa 50 anys, i encara millor que en fa tres-cents o mil.
Però senyors, jo no en tinc prou, vull un món millor, més just, més equilibrat, més transparent i on hi hagi més capacitat de decisió, sobretot en el que respecte a la meva aportació a la societat. No vull que altres utilitzin i gestionin aquesta aportació d’una manera maldestra.
Els governants i la resta de polítics intensifiquen ara la lluentor solar. Inauguren obres fins i tot inacabades, baixen impostos. Omplen diaris amb imatges d’ells i noticies sobre la millora del nostre benestar.
No us deixeu enredar per el vostre estat d’ànim i els vostres sentiments, és any electoral i és any de canvi.
NEO LIBE
REDACCIÓ
