NEO LIBE: ‘Catastrophe&Post – Apocalyptic Movies’

L’any 1951 es va estrenar ”When worlds collide”, en català, ”Quan els mons xoquen” dirigida per Rudolph Maté, una de les primeres produccions cinematogràfiques que tenia com a principal argument l’amenaça d’una força exterior que podia acabar amb la humanitat.

Per què es tendeix a imaginar la possibilitat d’una hecatombe de proporcions planetàries, i per què en els darrers anys aquests films inunden les sales de cinema i no em refereixo al implícit interès econòmic.

Fa ben poc s’estrenava ”Interstellar”, la darrera del gènere, de l’excel·lent director Christopher Nolan i ja és a punt d’arribar un remake de la reeixida trilogia dels vuitanta, ”Mad Max”. Les dues dibuixen un futur incert pels habitants de la Terra.

Multitud de documentals avalats, per teories científiques i cada vegada més, per dades objectives, ens adverteixen de que a mig o llarg termini i a causa de l’excessiu intervencionisme de l’home en el Medi, el planeta que acull la vida d’uns éssers vius estretament vinculats entre sí mateixos, experimentarà gradualment canvis extrems en el clima que influiran de forma violenta en els nostres hàbits, costums i necessitats.

Faig esment aquí a l’obra documental ”Home” (2009) dirigida per Yann Arthus-Bertrand, gran naturista amb un exquisit gust per la imatge i que transmet en els seus reportatges acompanyats de meravelloses bandes sonores, l’autèntica màgia del nostre enigmàtic mon.

Doncs, és l’inexorable pas ferm del desenvolupament corrupte del nostre entorn el que atreu aquest moviment creatiu que tant ens emociona?

Potser el cinema exagera de forma desbordada petits successos extraordinaris cada cop més habituals, o en canvi, s’anticipa amb la imaginació a esdeveniments futurs inimaginables. El cert és que la por en l’imaginari col·lectiu no escapa als dominis de la fantasia i per tant, encara no n’hi ha prou per a fer replantejar-se el camí escollit per la gran màquina capitalista que camina pels fangs de les misèries amb l’únic i impertorbable objectiu…

En fi…! Fa molt de temps que hem perdut de vista aquest objectiu.

NEO LIBE