REDACCIÓ
Aquests dies hi ha gent, probablement no poca, que viu pendent de l’intercanvi epistolar entre els presidents del Govern d’Espanya i de l’autonomia catalana. Potser també els preocupa el futur immediat del Major en cap dels Mossos i encara més el dels dos consellers a l’ombra que semblen manar molt, sense cap mandat democràtic, en el dia a dia del que alguns en diuen política a Catalunya.
Dóna la sensació que això distreu l’atenció de qüestions que són essencials a qualsevol democràcia representativa del nostre entorn, com ara la salut, els serveis socials i l’atenció a la dependència, l’ensenyament, la qualitat dels transports, la seguretat, l’economia, i un llarg etcètera que conforma el nucli de la política en un estat social i democràtic de dret descentralitzat com el nostre. Un estat en què els poders legislatiu, executiu i judicial són i han de ser independents i en són pilars fonamentals. Sense la separació efectiva dels tres poders trontolla la democràcia.
Quan a mitjans d’agost d’enguany va començar l’actual període de sessions al Parlament de Catalunya, tot indicava que entraríem en una fase d’incertesa com a conseqüència de la voluntat de la majoria parlamentària de treballar al marge de l’ordenament democràtic, basat essencialment en la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. El cop contra la democràcia va culminar els dies 6, 7 i 8 de setembre, en el primer ple ordinari, reconvertit en extraordinari sobre la marxa per obra de Junts pel Sí i la CUP, amb la col·laboració de la presidenta Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament. Un ple en què es va suspendre, de facto, l’ordenament democràtic en què es fonamenta l’autonomia de Catalunya.
Des d’aquella vergonyosa sessió en què els drets de milions de ciutadans catalans van ser trepitjats per una majoria parlamentària, que no social, el Parlament de Catalunya ha deixat de banda les seves funcions legislatives i de control i s’ha posat al servei exclusiu de la voluntat del Govern de la Generalitat, situat fa temps al marge de l’ordenament democràtic.
Després d’haver-se suspès tres dels plens ordinaris previstos, d’haver-se boicotejat les sessions convocades de diverses comissions, la senyora Forcadell i quatre membres més de la Mesa han tancat el Parlament i han prohibit l’activitat parlamentària dels representants de tots els catalans. Més enllà del victimisme que els caracteritza, el que està passant amb les institucions democràtiques de la Generalitat de Catalunya per voluntat dels separatistes queda definit en dues paraules: Democràcia segrestada.
Matías ALONSO
Diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya
REDACCIÓ
