REDACCIÓ
Diuen que l’amor mou muntanyes, que és cec, que no té edat, que no entén de races, ni sexes ni religions, que l’amor és amor. Avui és 17 de Maig, i és el dia mundial contra aquells que diuen que “l’amor és amor però…”, és el dia contra la LGTBIfòbia, i precisament quan arriba aquest 17 de Maig em recorda aquelles paraules que fa temps una professora em va dir: ser homosexual està bé, però s’ha de ser discret, que no es noti, això és el que vol la societat (des d’aquell dia m’asseguro de què quan surto de casa no portar la disfressa de reina del carnaval i anar vestit com sóc).
Pocs anys després encara no sé exactament que vol la societat, però sí que veig el meu dia a dia i el dia a dia de moltes companyes que també pertanyen al col·lectiu LGTBI+, i quan diem pertànyer no vol dir que ho hem escollit sinó que hem nascut però hem decidit reivindicar-ho i viure-ho i gaudir-ho. El que volem dir avui és que malgrat que s’ha avançat en drets i llibertats en l’àmbit social i legal, continuem sent víctimes d’opressió i violència. I és que és una violència i una opressió silenciosa, molt arrelada a l’esquelet del patriarcat.
Perquè no només volem casar-nos, fer-nos un petó al mig del carrer amb total llibertat, que una dona pugui ser dóna però realment sigui un home però vagi vestit de dona, o mil exemples més… El que realment volem és que sí, que ens puguem casar i que puguem adoptar un, dos o vint fills i filles, que sí, que ens puguem donar un morreig al carrer amb qui sigui i amb la quantitat de gent que sigui (a la vegada) i que després la gent no digui que siguem discrets (hi ha alguna cosa més bonica que veure persones felices), que una dona sigui una dona perquè realment és una dona però és que potser no és una dona i no s’identifica amb cap gènere, el que volem és que pel simple fet de ser bisexual no es pensi que som “homosexuals reprimits” o que obligatòriament ens hagi d’agradar a algú pel seu gènere.
Volem trencar amb tot tipus de classificació perquè sabem que si la gent fos d’un color segons la seva identitat o orientació sexual, ens sorprendríem de la gran varietat que hi ha. I la gent que està en contra d’això que posa un però després de dir que ens accepta ho intentarà argumentar començant amb un “la ciència diu que…” el que sí que diu la ciència és que la LGTBIfòbia és molt de LGTBI, jo el que crec és que hi ha molta gent “jilipollas”.
Per mi i per moltes cada dia és 17 de maig, perquè lluitem diàriament reivindicant-nos com el que som, de la mateixa forma que cada dia és 28 de juny perquè estem orgullosos de ser-ho, i tant de bo algun any sigui cada dia només 28 de juny, tant de bo…
Marc MESTRE MIRÓ
REDACCIÓ
