REDACCIÓ
El Govern de JXS manté una política continuista amb els de CiU, carregant el pes de les retallades sobre l’escola pública i els i les treballadores. Mentre la concertada ja a retornat al finançament del 2010, la publica i els i les treballadores de l’ensenyament estan a anys llum d’aquella situació. Les partides destinades a educació no només són insuficients sinó que segueixen privatitzant (concerts i subcontractacions). És per això imprescindible dir no a aquests pressupostos i demanar amb la vaga un gir per començar a revertir les retallades a l’ensenyament públic i als seus treballadors.
El 18 caldria que a més de l’ensenyament estiguessin convocat sanitat, sectors socials i el conjunt de la funció pública, perquè no és menys greu la seva situació. La massificació i precarietat de la secundària, és també massificació de les urgències als nostres hospitals. I la privatització és encara més gran a Sanitat i a Benestar Social sobretot amb el tercer sector on prolifera la subcontractació i la precarietat extrema dels i de les treballadores. Mentre això passa, ens segueixen hipotecant el futur, amb un deute públicEl 18 caldria que a més de l’ensenyament estiguessin convocat sanitat, sectors socials i el conjunt de la funció pública, perquè no és menys greu la seva situació.
La massificació i precarietat de la secundària, és també massificació de les urgències als nostres hospitals. I la privatització és encara més gran a Sanitat i a Benestar Social sobretot amb el tercer sector on prolifera la subcontractació i la precarietat extrema dels i de les treballadores. Mentre això passa, ens segueixen hipotecant el futur, amb un deute públic de la Generalitat que no ha deixat de créixer i es va menjant els pressupostos, pel 2017 ja és més gran que el pressupost d’ensenyament. Hagués estat necessària una vaga del sector públic, amb la confluència d’aquests sectors en lluita, i possiblement el Govern hauria de fer marxa enrere i cedir a les demandes populars.
El xantatge de «sense aquests pressupostos no hi ha referèndum» vol aprofundir la divisió entre sectors populars, els que volen la independència, dels que prioritzen una millora social quan ambdues són compatibles i, fins i tot, indissociables. La pressió d’ERC i PDeCat sobre la CUP-CC vol esquinçar-la: sigui fent-la responsable que no és fes el referèndum, o fer-la trencar amb els sectors populars que li van donar suport i esterilitzar-la políticament. Cal confiar amb la gent, les seves necessitats no poden ser moneda de canvi i el referèndum arribarà si es manté la pressió popular. No ens deixem coaccionar. Les reivindicacions de la vaga 18 són possibles i imprescindibles per començar a revertir la degradació a la qual han sotmès els governs central i autonòmic a l’ensenyament públic.
Ara és el moment de la lluita!
Tothom a donar suport a la vaga del 18 i a la seva continuïtat i extensió als altres sectors.
Lluita Internacionalista
REDACCIÓ
