REDACCIÓ
Crec que el tema d’avui serà d’especial interès per a progenitors de menors de fins a 12 anys, per ser beneficiaris principals de la reducció per guarda legal.
Recordem que aquesta figura es troba regulada en l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors (ET), que es tracta d’una reducció unilateral, a instància del treballador, d’entre un vuitè i la meitat de la jornada pactada, a la qual l’empresa no s’hi pot negar, i que entre altres efectes, produeix un “blindatge” per al treballador acollit a la mesura, en virtut de la nul·litat objectiva de l’acomiadament de l’article 55.5 ET.
Pels lectors més versats en la matèria, l’afirmació del títol els pot semblar molt òbvia, ja que segurament donaven per fet que era una qüestió resolta pacíficament pels tribunals. A la pràctica, si l’horari escollit pel treballador no suposava un trasbals real i important per a l’empresa, els tribunals acostumaven a atorgar-li el dret a la concreció horària en la majoria de casos.
Doncs bé, amb la reforma laboral de 2012, es va modificar precisament la forma de concreció horària de la mesura, ja que en el redactat de l’article 37.5 es va introduir una limitació a l’hora de configurar la jornada adaptada a les necessitats del treballador: així, l’horari amb reducció s’havia d’aplicar sobre la jornada ordinària diària, és a dir, s’havia de fer proporcionalment a tots els dies que es venia treballant, prohibint-se “compactar” les hores de feina i alliberar certs dies (per exemples caps de setmana, “ponts”, festius i vacances escolars).
Aquest canvi va suposar una perspectiva radicalment diferent de la mesura. Com que en l’Estatut no se’n deia res, prèviament a la modificació existien interpretacions divergents, essent normal que s’acabés regulant per conveni col·lectiu. Després de tres anys, podem afirmar que encara que l’addició introduïda pel legislador volia dotar de seguretat jurídica, la mesura està resultant més controvertida que abans, i sobretot, es troba més allunyada de la finalitat de conciliació de vida personal i professional que es pretenia originalment.
Ara bé, tot i que aquesta nova línia interpretativa s’ha vingut acceptant pels tribunals, l’Audiència Nacional se n’ha desmarcat recentment. En la seva Sentència 49/15, de 23 de març, ha donat la raó a un treballador que pretenia distribuir la seva reducció de jornada de dilluns a divendres, quan per contracte la seva jornada ordinària era de dilluns a diumenge. El conflicte sorgeix perquè el treballador s’acull a l’articulat del conveni d’aplicació, en que no es fa referència a la limitació de la “jornada diària”, mentre que l’empresa s’empara en la modificació legal i demana que el treballador presti els serveis també durant els caps de setmana, reduint proporcionalment algunes hores de cada dia de feina.
L’Audiència Nacional es postula indubtablement a favor del treballador, ja que ve a dir que en cas de conflicte en l’aplicació de normes laborals contradictòries, ha de prevaldre la més beneficiosa per al treballador apreciada en conjunt. Entenent que la concreció horària de la mesura de reducció per guarda legal és una forma pal·liativa de combatre la discriminació indirecta per raó de sexe, correspon una interpretació en favor del treballador allunyada de la delimitació legal.
Víctor CANALDA
Advocat esp. en Dret laboral a CANALDA Advocats
REDACCIÓ
