REDACCIÓ
El 20 novembre de 1964 un grup de treballadors, de dones i homes de diferents empreses es reuneixen al teatre annex a l’església de Sant Medir a Sants, Barcelona. Amb aquest acte van desafiar a la manca de llibertats que imposava la dictadura franquista d’aleshores, i aquest és el començament del que avui coneixem com CCOO (Comissions Obreres).
Des d’aleshores, la història de Catalunya no és completa sense parlar de CCOO. En l’època dels anys 60-70 CCOO s’organitza com a moviment sociopolític per aconseguir organitzacions estables en els diversos sectors econòmics. En aquesta època les persones que pertanyien a l’organització eren perseguides i empresonades pel règim del general Franco, per reivindicar les llibertats i drets que aquella dictadura no reconeixia.
Quan arriba la transició el moviment sociopolític que era comissions obreres passa a ser una confederació sindical, que es defineix com un sindicat de classe i general.
En aquest temps participa en lluites a favor dels drets nacionals i socials, reclama l’amnistia i la democràcia, i lluita des de les fàbriques perquè el treball sigui just i igualitari. No hi hauria democràcia en aquest país sense el moviment sindical. Franco va morir al llit però el franquisme va morir al carrer a través de les lluites socials en les que CCOO va jugar un paper fonamental.
Des de llavors el sindicat lluita per millorar les condicions de vida i de treball de la classe treballadora. La prova que el sindicat segueix al peu del canó pel que fa a lluita obrera són les diverses vagues generals que s’han fet per intentar aturar les tres reformes laborals dels últims 8 anys.
L’exposició “CCOO: 50 anys d’història a Catalunya” forma part de la celebració del 50 aniversari de la fundació del sindicat, i a Tarragona la podem veure a les sales de l’Antic Ajuntament, al Carrer Major.
En aquesta exposició es destaca el paper del sindicalisme confederal que representa CCOO en la construcció de la Catalunya actual. La mostra pretén explicar la història de la societat catalana en els últims 50 anys a través de les experiències de la classe treballadora del nostre país i de com aquests treballadors compaginaven la seva vida personal amb la seva vida laboral i sindical. S’hi explica l’evolució del món laboral i de tots els actors i factors implicats en el treball, i del paper sindical en els avenços socials i laborals.
Aquesta exposició i les celebracions del 50 aniversari no tenen per a la gent de CCOO un caràcter nostàlgic sinó que són la base d’un projecte de present i de futur, els sindicats de classe i especialment CCOO segueixen sent un dels pilars fonamentals per a l’articulació social de Catalunya.
Laura FAGES
Coordinadora de Joves d’Esquerra Verda del Camp de Tarragona
REDACCIÓ
