REDACCIÓ
Ja ha passat un mes d’ençà que van finalitzar els Jocs Mediterranis i el govern de Ballesteros encara no ha estat capaç de proporcionar dades objectives sobre el seu gran projecte de ciutat. No és cap secret que la CUP mai no hem vist amb bons ulls aquest esdeveniment. No només no hem amagat el nostre posicionament polític, sinó que hem fet tot allò que ha estat al nostre abast per donar a conèixer els motius pels quals ens hi oposàvem. Ho hem fet com a eina de pressió per evitar el desgavell, especialment durant el primer any de mandat, quan era evident que els números ballaven i tot apuntava que el projecte estrella dels socialistes acabaria estrellat, a costa, és clar, de l’erari públic. I ho vam seguir fent un cop era evident que el nostre batlle feia prevaldre el seu orgull per davant dels interessos de la ciutat i en cap cas estava disposat a acceptar la crua realitat: que els Jocs Mediterranis eren la crònica d’un fracàs anunciat.
El principal motiu pel qual la CUP ens hem oposat des d’un inici a aquest Jocs és el malbaratament de recursos públics que representen. Milions d’euros provinents de diferents administracions públiques per construir infraestructures que no es corresponen amb les principals necessitats de la ciutat. Està molt bé tenir un Palau d’Esports, una Anella Mediterrània o una piscina olímpica, però ningú no pot negar que la morterada que ens han costat hauria estat millor invertida en acabar amb les escoles en barracons, reformar tots els centres educatius o l’Hospital Joan XXIII. La promesa que aquest esdeveniment cohesionaria els barris s’ha demostrat ser una enganyifa més, doncs seguim tenint una ciutat absolutament fragmentada. I encara estem esperant veure els centenars de llocs de feina promesos en la construcció d’aquests equipaments que havien de “reduir” l’atur als barris.
Per suposat, podem estar equivocades i que el llegat que ens han deixat els Jocs Mediterranis sí que estigui en consonància amb les principals demandes de la població. Per això mateix vam demanar en el seu dia que fos la població qui, directament i de forma vinculant, expressés la seva voluntat de tirar endavant l’esdeveniment esportiu. La participació real i vinculant brilla per la seva absència en aquesta ciutat de mar, i els Jocs no serien l’excepció car el PSC s’hi jugava molt. El projecte s’ha fet d’esquena a la població i la buidor de les grades a la inauguració i a la majoria de competicions no són res més que la seva trista corroboració. Ni regalant entrades a tort i a dret van aconseguir omplir l’estadi del Nastic a una cloenda on la cultura tarragonina només va ser present a través de la pantalla. Sabíem, a més, que en l’actual context polític els Jocs tindrien un paper especial al servei de la unitat del regne, però no imaginàvem que el PSC seria capaç de permetre una militarització de la ciutat només equiparable a la del passat octubre.
Ara bé, amb el que no comptàvem és amb el ridícul espantós derivat de les deficiències en l’organització encadenades i que es van anar succeint al llarg dels dies que van durar els Jocs Mediterranis, titllades d’anècdotes en un bast intent de treure-li tant importància com responsabilitat, i que van acabar generant en la majoria de nosaltres, davant la vergonya generalitzada, la penosa esperança que els dies passessin ràpid perquè el mal tràngol finalitzés el més aviat possible. El més grotesc arribaria quan lluny d’assumir responsabilitats, Balleteros, Villamayor o Sánchez, director general de la fundació Tarragona 2018, culpaven els periodistes o mitjans de comunicació que s’atrevien a denunciar-ho. Fa poc, Floria rematava l’absurd ploriquejant per la manca de crítiques dels mitjans davant la buidor de les grades al mundial de waterpolo, confonent un entrenament amb un partit.
Cal recordar, a més, que si la nostra ciutat ha acollit uns Jocs per als quals des de l’Estat espanyol s’havia anunciat des d’un inici que no hi hauria pressupost, és perquè l’Ajuntament va adquirir uns terrenys a preu d’or que en el seu origen anaven destinats a la construcció del nou estadi del Nàstic i la ciutat esportiva que va topar de ple amb els estralls de la crisi immobiliària. Un cop adquirits els terrenys, alguna utilitat havien de tenir, és clar!
I enmig de tot aquest desastre majúscul, per a la CUP només n’ha quedat una nota positiva que és el voluntariat, i així ho hem fet constar en cada entrevista, en cada comunicat, i al plenari, cada vegada que n’hem tingut oportunitat. La mobilització d’un gran nombre de persones -el nombre concret no està encara gaire clar- de forma altruista, perquè creia en el projecte, perquè estima l’esport i la ciutat, que ha entregat generosament el seu temps, té un valor incalculable.
En aquest sentit, és trist que el PSC avantposés, com acostuma a fer, els seus interessos de partit per davant el necessari reconeixement dels voluntaris i voluntàries comptant amb el consens absolut del consell plenari. Una Declaració Institucional que reconegués la feina feta per totes aquestes persones hauria estat possible a l’Ajuntament de Tarragona. Amb aquest objectiu, vam fer arribar tres esmenes molt concretes a la formació de Ballesteros per tal que la moció que es debatés al plenari no contingués valoracions sobre l’èxit dels jocs, fet criticat per gairebé totes les formacions polítiques de l’oposició. El PSC ni tan sols es va dignar a respondre les nostres peticions i de forma plenament conscient va mantenir la seva valoració particular a la moció que va dur al ple.
Aquest fet és una nova demostració de covardia i d’instrumentalització d’un col·lectiu, en aquest cas es tracta de la utilització d’un merescut i necessari reconeixement dels voluntaris per “colar” el que de cap altra manera hauria estat aprovat a un plenari en el qual ja no hi tenen majoria, com és titllar d’èxit els Jocs o afirmar que van aprovar “amb nota”.
Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a Tarragona
REDACCIÓ
