LAIA ESTRADA: ‘Estem a totes les guerres però són menys de les que ens agradaria’

Laia Estrada és la portaveu del grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona. Veu el pacte de govern com un manera de tapar escàndols i alhora que aporta tranquil·litat al socialista Josep Fèlix Ballesteros. L’activista política enyora la seva feina amb adolescents però és conscient que la feina als ‘despatxos’ és transitòria, només una etapa, i que tornaria a formar part d’una llista electoral si les assemblees així ho decideixen. Per altra banda, la regidora considera que l’alcalde hauria de dimitir pel cas Inipro i afirma que ara mateix l’oposició ha deixat de brillar per la seva absència.

LA REPÚBLICA – Un  pacte a tres bandes, com s’ha arribat a aquest punt?
LAIA ESTRADA – El PSC no estava acostumat a tenir mandats on hi hagués una oposició activa i això ha forçat Ballesteros a aliar-se amb la dreta de la ciutat. És un pacte reaccionari, que vol evitar que les coses canviïn, però també és el ‘pacte de la catifa’, basat en el la voluntat d’evitar que es destapin casos de corrupció.

LR – És el pacte de la tranquil·litat o de la governabilitat?
LE –És el pacte de la tranquil·litat per a l’Alcalde. Dubto molt que les persones que van votar el PSC les passades municipals volguessin aquest tripartit de dretes. El PSC podria haver treballat més per a buscar aliances amb altres grups però el PP i Unió li garanteixen que no tindrà ‘entrebancs’.

LR – A qui beneficia i a qui perjudica?
LE – Beneficia els tres partits signants que estan clarament debilitats local i autonòmicament. I perjudica tot el treball que s’està fent per avançar en transparència i participació,… mentre algunes volem airejar d’altres tanquen les finestres amb pany, un dels exemples més clars ha estat la modificació de la composició als consells d’administració per a assegurar-se el doble de presència que l’oposició.

Inipro
LR – El cas Inipro farà una ‘escabetxina’ en el PSC a Tarragona?
LE – No ho sabem, és el jutge qui ha de dictaminar qui hi està implicat i en quina mesura. Nosaltres no busquem cap ‘escabetxina’, sinó la veritat, i que aquesta arribi tan a dalt com calgui, dins i fora de la ciutat.

LR – És bo que Tarragona tingui un alcalde ‘investigat’? Algú hauria de dimitir?
LE – Si una persona està sent investigada vol dir que encara no se sap si és culpable o no. El problema és que en aquest cas concret, l’opció de no ser culpable implica que l’alcalde ha estat incapaç de posar fi a fins a set advertiments d’il·legalitat al llarg de vint-i-un mesos. Implica que l’alcalde no va ser capaç d’esclarir els dubtes al voltant dels treballs suposadament realitzats per Inipro o els ‘misteris’ de la contractació, fins i tot després que la Guàrdia Civil fes escorcolls a diversos edificis de l’Ajuntament. Nosaltres hem manifestat que l’Alcalde hauria de dimitir pel cas Inipro, per aquesta raó, perquè la situació només deixa dues opcions: o bé sabia tot el que estava passant o bé hi hagut negligència per part seva .

LR – Creu que li passarà més factura aquesta suposada esquitxada en el cas Inipro, que hagi pactat amb UDC i PP o cap?
LE – El cas Inipro ja li ha passat factura, perquè podríem dir que és un dels motius que ha impulsat el ‘pacte de la catifa’. Les implicacions del pacte de dretes les anirem veient, però de moment el pacte ja està passant factura a la ciutadania: cinc assessors més en favor del tripartit a costa de les arques públiques…

LR – Com valora la feina feta fins ara, tant de l’equip de govern com de l’oposició?
LE – L’equip de govern segueix ancorat en la línia política del mandat anterior, centrat en les polítiques d’aparador i ignorant les necessitats reals de la gent (habitatge, alimentació, sanitat,…). L’oposició ha deixat de brillar per la seva absència i s’ha estat treballant per avançar sobretot en transparència. Amb el pacte de dretes es busca blindar l’opacitat en determinats espais i respecte a qüestions claus.

CUP Tarragona
LR – Quin paper juga la CUP en la política municipal? Està en totes les guerres.
LE – La CUP estem complint amb l’objectiu pel qual ens va votar la gent: denunciem sense por allò que veiem que no està ben fet i, alhora, treballem perquè aquest Ajuntament estigui al servei dels interessos de les classes populars. No tenim prou força com per a influir en la distribució dels pressupostos municipals, així que almenys  vetllem perquè s’administrin correctament. Igualment, estem batallant per la municipalització de serveis externalitzats, l’auditoria del deute, l’alliberament de l’espai i els edificis públics, seguim de ben a prop el paper que haurem de jugar els municipis en el procés d’independència, i procurem no abandonar la lluita al carrer. Potser és cert que la CUP estem a totes les guerres, però són menys de les que ens agradaria.

LR – Són una nosa, els de la CUP, pels governs que estaven acostumats a fer i desfer com els hi convenia?
LE – Per suposat, la CUP fem nosa a Tarragona i a tot arreu. L’important, però, és evitar que la gent dipositi totes les seves expectatives de canvi en les institucions. La CUP sempre hem dit que les institucions tenen un marge de maniobra molt limitat, ara mateix, i els grans canvis han estat el resultat de mobilitzacions constants i valentes. L’exemple per excel·lència és la lluita de la PAH.

No volen el ‘BCN World’
LR – El projecte BCN World, que ara ja no es diu així, per què no li donen suport?
LE –Igual que passa amb els Jocs Mediterranis, no es tracta d’un projecte pensat per al benefici de la gent, sinó d’uns pocs. BCN World, porti el nom que porti, és un projecte que malmet el territori i acabarà amb el model de turisme familiar i diversificat que tenim al Camp de Tarragona. El joc té unes implicacions socials i econòmiques que no es poden obviar: increment de la ludopatia, explotació sexual, blanqueig de capitals,… I tot plegat ens ho venen amb el xantatge de l’atur, quan en realitat aquest projecte no se sap quants llocs de treball acabarà creant definitivament, però el que sí sabem és que seran precaris. Amb el joc la banca sempre guanya i, en aquest cas, qui ha guanyat és La Caixa, propietària dels terrenys.

LR – Si tingués una altra forma li donarien el vist i plau? Com hauria de ser?
LE – No es tracta de canviar-li la forma es tracta de canviar de model. Tenim un model de territori hipotecat pel ‘desarrollismo’: turisme massiu, petroquímiques, nuclears… aquest model és caduc i cal començar a debatre per quin model apostem per afrontar les properes dècades sense que es produeixi un procés massiu de tancaments d’empreses que obligui encara més a la gent a haver de marxar per buscar-se la vida.

Eleccions municipals
LR – Es planteja tornar-se a presentar de cara a les pròximes eleccions municipals? No enyora la seva feina?
LE – En tot cas, hauria de ser l’assemblea de la CUP de Tarragona qui primer ho proposés. La decisió d’acceptar o no caldrà veure-ho quan passin aquests quatre anys, que ja es veu que seran durs. En part sí que l’enyoro, treballar amb adolescents amb problemes conductuals era molt més enriquidor a nivell personal que el que molts cops em trobo en aquest Ajuntament, però sóc conscient que això és temporal i forma part de la meva militància política. Quan acabi aquest període, tornaré a la meva tasca professional i continuaré la meva militància, però des de fora dels ‘despatxos’.

LR – El tema de la llista, que encapçalava vostè, i tot el procés  encara aixeca polseguera. Com es pot acabar això? Qui menteix?
LE –Va ser un procés assembleari i la comissió de garanties estatutàries va corroborar que  havia estat correcte. Vam fer una roda de premsa per desmentir les acusacions que se’ns fan, però tot i així la notícia d’una denúncia barrejant les crítiques a la llista i una suposada agressió ha tingut més rellevància mediàtica que cap de les denúncies que nosaltres hem portat a la fiscalia per casos de corrupció a la ciutat, i això que la denúncia encara no l’hem pogut veure perquè ni tan sols ha estat admesa a tràmit.

LR – Quina feina li omple més, no la butxaca –que també- sinó com a persona?
LE – A la CUP tenim limitació de sou per evitar que el criteri econòmic sigui el que mogui els interessos dels càrrecs electes. Sóc una militant que he combinat durant molts anys la feina assalariada amb l’activisme polític i és una manera d’entendre la vida. Ara puc destinar tot el meu temps a la lluita política, que en aquest cas la desenvolupo majoritàriament en l’àmbit institucional. Ara bé, si entens ser càrrec electe d’aquesta manera, és una feina que perjudica seriosament la salut i et tanca portes en la teva vida professional… per sort, també tenim limitació de mandat i ens importa més el progrés col·lectiu que no pas l’individual.

Jonathan OCA // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com