REDACCIÓ
Un grup d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han desenvolupat un prototip de sensor, la producció és molt econòmica, que permet identificar els nivells de diòxid de nitrogen a l’ambient i permetria mesurar els nivells d’aquest contaminant a les ciutats.
L’investigador Eduard Llobet i la resta de membres del grup de Microsistemes i Nanotecnologies per a l’Anàlisi Químic (MINOS) de la URV treballen des de 2006 amb nanotubs de carboni, un nanomaterial sensible que permet detectar gasos contaminants.
Ara, David Girbau i el grup de Nanoelectrònica i Sistemes Fotònics (Nephos) s’han unit a aquesta investigació aportant la seva experiència en xarxes i tecnologies sense fils.
Fruit d’aquesta combinació ha sorgit el detector de diòxid de nitrogen que transmet la informació sense fils.
Es tracta d’una mena de cilindres amb un diàmetre de pocs nanòmetres (un nanòmetre és la milionèsima part d’un mil·límetre) amb parets formades per àtoms de carboni enllaçats entre ells.
En ser tan petit, tots els àtoms de carboni estan en contacte amb l’ambient i tenen una gran superfície per interactuar amb els gasos que es volen detectar.
Per al sensor no utilitzen un únic nanotub de carboni, sinó una capa de nanotubs que posen sobre un tipus de targeta, similar a una targeta de crèdit, explica Llobet.
Aquest sensor està connectat a uns elèctrodes que permeten mesurar la resistència, que varia en funció dels gasos, i així és possible conèixer el nivell de diòxid de nitrogen a l’ambient en el moment de la lectura.
Per recollir la informació sobre el nivell de contaminació s’utilitza una tecnologia de sensor sense fils, anomenada RFID.
El sistema és assequible perquè costa poc més de cinc euros cada targeta amb els minitubs, els elèctrodes i la pila, és petit i fàcil de fabricar.
En ser sensors diminuts, són aptes per a un xarxa que cobreixi tota una ciutat, “impensable amb un altre tipus de sensors que ja existeixen, que són més voluminosos i necessiten gran quantitat d’energia per funcionar”, segons Llobet.
