REDACCIÓ
Mobilitzacions de centenars de milers de persones, assemblees multitudinàries, ocupacions de l’espai públic i acampades en les places de les grans ciutats franceses mostren la incipient autoorganització de la indignació de la societat francesa. Un moviment que recorda al 15M de l’estat espanyol i a l’Occupy Wall Street dels EEUU i que desafia l’estat d’excepció en el que es troba França des dels atemptats del passat novembre.
El rebuig a una reforma laboral a la espanyola ha estat el catalitzador de la protesta. Una llei que subordina els drets socials al “bon funcionament de la empresa” o el que és el mateix facilitar l’acomiadament i degradar les condicions laborals dels treballadors sota la màxima de “treballar més per menys” que tan bé coneixem a l’Estat espanyol. Un atac brutal als drets socials i laborals conquerits a base de lluites i conflictes socials i una volta de rosca més en l’aplicació de les polítiques neoliberals. Una normativa que té el suport de la patronal i la dreta francesa i que és impulsada per un govern “socialista” que com molts d’altres partits social-liberals europeus esta cavant la seva pròpia tomba governant en contra dels interessos de la majoria social, popular i treballadora.
Sota el nom de la Nuit Debout (la nit en peu) la contestació sindical i estudiantil contra la reforma laboral de Hollande ha derivat en l’ocupació de diferents places de ciutats com Toulose, Nantes o Lyon amb la plaça de la República de Paris com a epicentre del que ja es coneix com el 15M francès. La Convergència de lluites impulsada per activistes pel dret a l’habitatge, estudiants, precaris, immigrants i refugiats esta articulant un moviment social de masses contra les polítiques austericides del govern francès i que servirà alhora de fre a l’avanç de la ultradreta.
Una autoorganització de la indignació que es produeix al cor d’una Europa que naufraga (1). França és junt amb Alemanya un dels països centrals que sosté aquesta Europa de l’austeritat i una mobilització social com aquesta que arreli i és coordini amb la convocatòria del Plan B (2) per Europa i les Marxes de la Dignitat, entre altres, poden ser l’embrió d’un canvi de rumb en la Unió Europea.
El ressò del maig del 68 i del 15M esta pressent en les places franceses. La França indignada i rebel ha dit prou a l’austeritat. Les mobilitzacions socials contra la reforma laboral continuen i les ocupacions i assemblees s’escampen per tot el país. Les idees de canvi i de justícia social i la il·lusió i la imaginació tornen a les places. La primavera social arriba al cor d’Europa.
Veure l’article: “El naufragi d’Europa”
Veure l’article “Un Pla B per Europa
Jesús GELLIDA
jgellida.blogspot.com
REDACCIÓ
