REDACCIÓLa legislatura s’ha acabat aquest dimecres de forma oficiosa amb l’últim plenari ordinari i consell d’administració de les empreses municipals. Els punts del ordre del dia, irrelevants davant de l’emoció dels adéus i la constatació que s’acaba no només una mandat, sinó una una època. Tant pel calat en nom i número dels que ja no hi seran presents a partir de la sessió d’investidura del 13 de juny (només 9 d’un total de 27 regidors repeteixen, amb la desaparició íntegra de tot el grup municipal convergent) com per la força amb la que han entrat els nous partits emergents, símbol d’una atomització del vot i del desencant amb la política. De fet, una de les regidores electes de Ciutadans ha assistit al plenari per començar ja a prendre notes de com funciona l’engranatge de la política municipal.
Bon rotllo generalitzat, cordialitat pròpia de festival de fi de curs, cap frontera ideològica visible, sensació d’amistat més enllà de l’edifici consistorial i fins a setze torns de paraula demanats a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros davant de dos seients buits corresponents curiosament al PP, el d’Alejandro Fernández (tocava presència al Congrés de diputats) i el de Pilar Juárez, de la que ningú n’ha sabut explicar la raó.
També moltes crides al consens davant d’un nou consistori més disgregat que mai i amb una governabilitat que haurà de saber superar de nou el risc d’una majoria relativa. De fet, la intervenció de la portaveu del govern municipal, Begoña Floría, ha marcat la línia editorial del PSC per als propers quatre anys. “Com a periodista tinc memòria històrica, i recordo com es feia la política abans de Ballesteros en aquest ajuntament. Atacs personals i agressivitat molt alta en plenaris de vuit i nou hores. Per sort és una manera de fer política que ha passat a la història gràcies a Ballesteros i als grups municipals que han treballat d’una altra manera. La discrepància es treballa des del debat”.
El discurs més esperat era sens dubte el de la cap de llista ara fa quatre anys, Victòria Forns. Un adéu senyorial, tenint en compte la possibilitat de que el seu partit l’acabi expedientant, si bé amb lectures implícites força evidents. “Agraeixo molt especialment als que van creure que podria liderar aquest projecte. Jo, amiga Arga (Sentís havia intervengut prèviament amb un discurs feminista subtilment de suport a Forns lamentant la “dificultat de mantenir els lideratges femenins en les organitzacions polítiques”), també reivindico la política en femení. Torno al món universitari, allà on els lliurepensadors sí tenim un lloc. Reivindico aquesta llibertat de la qual jo mai m’he mancat fins a les darreres conseqüències”. Forns també ha volgut reconèixer a Ballesteros el seu “esperit de consens en uns moments de canvis constants a la societat”.
Contenció a CiU i humor britànic al PP
Pel que fa als seus companys de files, una mica de tot. Frederic Adan ha estat breu, Albert Vallvé entre irònic i punxant, Robert Vendrell contingut (“no esperin estridències. Encara que la història ens digui el contrari, hem de creure en el futur a pesar del passat. Jo crec en els homes a pesar dels homes”) i Xavier Quintana contundent. Primer manifestant lleialtat a Forns per “la seva paciència i saber fer i estar al front del grup municipal, no sempre ha estat fàcil”. I en segon lloc marcant ideari propi respecte al què ha de venir: “Vull posar en valor el projecte de ciutat, i no només dels polítics, que és els Jocs Mediterranis. És una de les poques oportunitats per posar Tarragona dins del mapa”.
Els populars José Acero i Judith Heras han ressaltat el companyerisme entre els regidors de tots els grups (“els meus amics em diuen Jou, vostè em pot dir Jou”, en resposta a l’alcalde) amb un toc d’humor britànic protagonitzat per Mariano Herraiz: “Jo vaig entrar com a regidor sense voler i me’n vaig de la mateixa manera”.
Emocions al PSC
Al camp socialista, orgull per la feina feta, emocions desfermades i discursos de calat polític potent. Anem a pams. Patrícia Anton ha destacat la seva tasca lamentant “l’exposició pública” per ser la cara visible “del projecte més costós en anys i pressupost com és el Mercat”. Joan Sanahujes confirmava que tornarà a fer “la política que feia abans per garantir la igualtat d’oportunitats als meus ciutadans” dins del tradicional argumentari d’esquerres.
Carme Crespo, una de les més afectades a l’hora de parlar, recordava la seva arribada a Tarragona des de les Garrigues deixant clar que “jo de petita no volia ser consellera, i ni sabia que era, hi havia una dictadura”. Dotze anys a l’Ajuntament l’han portat a acomiadar-se amb un “gràcies, Pep, per compartir amb mí aquest projecte de ciutat i molt especialment per poder viure el 2007, quan l’esquerra tornava a governar Tarragona amb el seu segon alcalde i amb presència del primer, Josep Maria Recasens”. Victòria Pelegrín també ha tingut dificultats per acabar el seu discurs escrit, emocionada com estava després de vuit anys “liderant dues grans àrees com la dels serveis socials, en uns moments tan complicats, i la de llicències”.
Paco Zapater, per la seva banda, ha destacat “les persones que he conegut que feien el seu treball amb discreció. I també he conegut molta foguera de vanitats”, advertia abans de posar en valor haver passat per una legislatura “sensen màcula” en matèria de corrupció. “I avui en dia no és fàcil. Només cal que anem a poblacions no molt llunyanes”. Xavier Tarrés ha volgut teir un record per a Josep Lluís Navarro, i ha llançat una cita d’Heràclit com avís per a navegants: “Tot flueix, però res és permanent”.
Castillo vol lluitar per canviar el partit
“Sento la política a la sang. No és un comiat, és un fins aviat”, etzibava un Carles Castillo eloqüent. “El càrrec és un mitjà, no una finalitat. No et fa més que ningú”. L’ex responsable de Seguretat Ciutadana es reconeixia “trist per haver deixar un projecte a mitges”, si bé ha destacat la seva condició de “regidor de la democràcia que ha estat més temps al front de la Guàrdia Urbana a Tarragona” deixant darrera seu un cos “preparat i amb recursos”. Finalment, Castillo s’ha desfermat amb un agraïment a l’alcalde per la seva confiança i també a un PSC “al que estimo i que crec que ha d’experimentar canvis importants en els propers temps” amb una “política que cregui en la gent i mani sobre l’economia” i en matèria de transparència i participació.
J.S.
REDACCIÓ
