REDACCIÓ
Entre la Poesia i el Dibuix, l’artista andalusa va inquietar amb les seves obres, a tot aquell què es va apropar el passat dissabte a la Galeria Silvestre. L’exposició – “En la caverna de la infancia seguimos aterrados” – i el conjunt d’obres presentades estan realitzades amb llapis i carbó. El clar i el fosc dels dibuixos d’Irene González són inquietants, sent capaços de compartir el silenci amb qui què els mira.
Amb ànima pròpia, les obres de l’artista andalusa tenen un temps d’espera, un temps per comprendre, què sorprèn a l’espectador.
Dibuixos d’infants, però que bé podríem dir què són dibuixos d’una infantesa irrecuperable.
Però no la infància de l’artista, sinó de tot aquell què observa aquests dibuixos i s’atura per tal d’interrogar-se sobre aquell infant què va ser. Aquestes obres fetes amb un virtuosisme sorprenent fan emergir l’enigma, amb un
sol acte, l’enigma que apareix en recordar.
La mateixa artista diu de la seva obra què són petites mostres de vida, què emergeixen i succeeixen segons les seves pròpies regles; doncs això, aquests dibuixos habiten en cadascú de nosaltres, pel que vam ser i per allò que no serem.
Armand MEDINA
