REDACCIÓ
El virus del COVID-19, la SARS-CoV-2, presenta a l’almenys sis soques. Malgrat les seves mutacions, el virus mostra poca variabilitat, i això és una bona notícia per als investigadors que treballen en una vacuna viable, segons els resultats de l’estudi més extens que s’ha fet mai sobre la seqüenciació de la SARS-CoV-2.
Els investigadors de la Universitat de Bolonya (Itàlia) es van basar en l’anàlisi de 48.635 genomes de coronavirus, que van ser aïllats per investigadors en laboratoris de tot el món. D’aquesta manera, els investigadors van poder cartografiar la propagació i les mutacions de virus durant el seu viatge a tots els continents.
Els primers resultats són encoratjadors. El coronavirus presenta poca variabilitat, aproximadament set mutacions per mostra. La grip comuna té una taxa de variabilitat que és més del doble. “El coronavirus presumiblement ja està optimitzat per afectar els éssers humans, i això explica el seu baix canvi evolutiu. Això significa que els tractaments que estem desenvolupant, incloent una vacuna, podrien ser efectius contra totes les soques de virus”, explica Federico Giorgi, coordinador de l’estudi, que s’ha publicat a la revista ‘Frontiers in Microbiology’.
Actualment, hi ha sis soques de coronavirus. L’original és la soca L, que va aparèixer a Wuhan al desembre de 2019. La seva primera mutació, la soca S, va aparèixer a principis de 2020, mentre que, des de mitjans de gener de 2020, es troben les soques V i G. Fins a la data, la soca G és la més estesa: mutar en els ceps GR i GH a finals de febrer de 2020.
“La soca G i les seves soques relacionades GR i GH són, amb molt, les més esteses, representant el 74 per cent de totes les seqüències de gens que hem analitzat. Presenten quatre mutacions, dues de les quals són capaços de canviar la seqüència de l’ARN polimerasa i les proteïnes ‘Spike’ de virus. Aquesta característica probablement facilita la propagació de virus “, detalla el científic.
Observant el mapa de coronavirus, s i comprova que les soques G i GR són les més freqüents a tot Europa i Itàlia. D’acord amb les dades disponibles, la soca GH sembla propera a la inexistència a Itàlia, mentre que es produeix amb major freqüència a França i Alemanya. Això sembla confirmar l’eficàcia dels mètodes de confinament dels últims mesos.
A Amèrica del Nord, la soca més estesa és la GH, mentre que a Amèrica de Sud es dóna la soca GR amb més freqüència. A Àsia, on la soca Wuhan L aparèixer inicialment, la propagació de les soques G, GH i GR està augmentant. Aquestes soques van aterrar a Àsia només a principis de març, més d’un mes després de la seva propagació a Europa.
A nivell mundial, les soques G, GH i GR estan en constant augment. La soca S es pot trobar en algunes àrees restringides als Estats Units i Espanya. Les soques L i V estan desapareixent gradualment.
A més d’aquestes sis soques principals de coronavirus, els investigadors van identificar algunes mutacions poc freqüents que, de moment, no són preocupants però que, però, han de ser monitoritzades. “Les mutacions genòmiques poc freqüents són menys de l’1% de tots els genomes seqüenciats. No obstant això, és fonamental que les estudiem i analitzem per poder identificar la seva funció i controlar la seva propagació. Tots els països haurien de contribuir a la causa donant accés a les dades sobre les seqüències del genoma del virus”, conclouen.
REDACCIÓ
