REDACCIÓ
1.- El Cambril dels Pares Carmelites dissenyat per Jujol va ser construït l’any 1918, després de l’intent fallit del projecte de Ramón Salas, l’any 1910 i d’estil romànic. Jujol guanya el concurs i projecta una agulla que descansa sobre una base poligonal octogonal, que és una prolongació de l’eix major de l’església, que acaben en arcs apuntats, segueixen amb uns pinacles i està formada per obertures apuntades finides en uns coloms que els vigilen. Actualment aquesta peça i joia jujoliana està molt deteriorada i requereix una intervenció més que urgent. Em consta que l’ajuntament ja ha realitzat un requeriment a la propietat.
2.- A l’església parroquial barroca de Sant Feliu (1735-1744), que recentment ha patit un esfondrament de la coberta, Josep Maria Jujol va realitzar unes reformes exclusivament a l’interior i afecten a reixes, plafons, bancs, confessionaris i reclinatoris. També va fer la pila baptismal i elements de forja, entre els quals destaca l’escultura d’un corder fet amb trossos de planxa de ferro doblada i soldada. Les reixes de les capelles del Santíssim Sagrament i les de la Mare de Déu dels Dolors va ser la primera intervenció l’any 1911. Estan formades per dos fulls amb portella central. La portella és més ampla al centre que als extrems, cosa que facilita el pas, i li proporciona vistositat i moviment. Tenen la simplicitat de les reixes gòtiques i el moviment del barroc, amb un aire molt personal del seu autor. Aquestes reixes són unes peces de gran interès i originalitat. La capella del Santíssim Sagrament té una forja amb unes espigues formades per claus de ferrer que allarguen els tiradors vestits amb les fulles, verdadera filigrana escultòrica. A la capella de la Verge Dolorosa la reixa té la variant d’unes mosses laterals a causa d’unes imatges que ornamenten les pilastres.
La pila baptismal de Jujol està sostinguda per dos lleons. Jujol decorà la part baixa amb plafons de fusta i relleus i inscripcions al•lusives a Sant Feliu, a Constantinus Imperatur, del qual hom pensa que prové el nom de la població, i amb jaculatòries. Quan a l’ornamentació sobresurt el relleu de la T de Santa Tecla, patrona de la diòcesi, que és un dels elements constants en les seves ornamentacions religioses. L’any 1913, Jujol dissenyà el baptisteri, en substitució de l’humil i rònec existent.
3.- El dissabte 12 de maig es celebrarà la II Jornada Jvjoliana que organitza el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre a la seu del Col·legi d’Arquitectes. L’arquitecte i professor de la UPC Joan Mercadé amb els seus quaderns de viatge ens relacionarà Jujol i Le Corbusier. Després, mitjançant una taula rodona, els arquitectes Roger Miralles i Guillem Carabí, i l’especialista amb patrimoni arquitectònic Concepció Peig, ens endinsarem a la història de l’església primera de Vistabella. Abans de dinar es podrà visitar el patrimoni jujolià que disposa el Gremi, tant a l’església com a l’Espai Jvjol i a la tarda es podrà gaudir de la ruta modernista tarragonina. No es podeu perdre de veure el documental “JVJOL – GAUDÍ. Dos genis de l’arquitectura”, que es projectarà divendres a l’Antiga Audiència (19 hores).
4.- Salvem la Parròquia. Salvem Jujol. La capella de Sant Francesc, a l’església del mateix nom, ocupa un espai petit perquè només té 6 metres d’alçada, 4 d’amplada i 5,5 de fondària, i està coronada per una volta de creueria. Des d’aquesta parròquia i amb la col·laboració del Rotary Club de Tarragona s’organitza un sopar solidari, ja que l’estat d’aquesta capella requereix una conservació immediata. Està decorada amb pintures i esgrafiats dissenyats per Jujol i realitzats per Pau Cornadó. Des de 2006, compta amb una làmpada de ferro forjat, obra també de Jujol i construïda a la serralleria de Ramon Magarolas. Es tracta d’una làmpada inconclusa de grans proporcions que dissenyà el 1927 per a un menjador particular. Simples fulles metàl·liques retallades a manera de pètals florals emmarquen els llums disposats sobre un cèrcol de ferro. Penja del sostre amb tres cintes de coure i una cadena. Jujol aplicà a la capella diversos elements propis del seu imaginari, com ara aus i estels. A la capella prevalen els daurats, per damunt de l’arc de mig punt d’accés a la capella i pels angles que hi ha a l’aresta de cada volta. Els daurats i els esgrafiats formen fulles i fruits vigilats per unes aus. Les fornícules les va daurar totalment i tornà a usar recursos creatius semblants als de la volta. Els panys de mur que sostenen aquesta volta es decoren per unes garlandes que conclouen en uns petits cartells de fons vermell, que són una font d’informació molt important. Un d’aquells cartells dóna a conèixer la data d’execució de l’obra, l’any 1926, i l’altre ens avisa que aquest any fou el setè centenari de la mort de Sant Francesc. Els nervis de l’aresta els embolica amb cintes daurades i rosades, amb fulles i fruits. Els angles dels nervis els ocupen unes fulles gairebé de llorer, i van formant cercles, amb un fons del blau que tant agradava a Jujol. Al mig dels cercles hi queden tancats quatre estels. El tarragoní, al costat de la seva signatura, hi inscriví novament: Domine dilexi decorem Domus Tuae (Senyor, he estimat l’esplendor del teu temple). L’església, que es va acabar l’any 1758, té molt interès historico artístic i és una de les obres barroques, encara que amb estil classicista, més importants de la ciutat. El dilluns 21 de maig al Celler del Mas de Pons hi haurà un sopar solidari (629941631) per tal de col·laborar amb Salvem Jujol.
Josep Maria BUQUERAS BACH
REDACCIÓ
