REDACCIÓ
Les ‘mordidas’ per adjudicació d’obres públiques estan en el punt de mira de la justícia i ha provocat una forta i encesa polèmica política a poques setmanes de les eleccions autonòmiques
Que la família Sumarroca és una peça fonamental en el puzle de les comissions il·legals de Convergència sembla que no hi ha cap dubte. Tot indica que les empreses familiars de l’excofundador de CDC, sobretot Teyco, amb el famós 3%, han col·laborat a finançar el partit de Jordi Pujol, ara presidit per l’actual president de la Generalitat, Artur Mas. Durant molts anys, s’ha creat una xarxa comissionista amb el beneplàcit d’ajuntaments i que tenia com a principal objectiu afavorir CDC i la CatDem.
Els investigadors intenten conèixer la magnitud de la trama i l’abast de les seves connexions. Pretenen esbrinar, amb exactitud, el paper que desenvolupava Teyco (i d’altres empreses de la família com Comsa i Emte) en aquesta amalgama corrupta. Tot i que Torredembarra va ser gota que va servir que vessar el got i fer que la policia es posés a investigar un cas de corrupció que ja ha esquitxat, de moment, la fundació independentista CatDem i Convergència, el cert és que els investigadors estan més interessats en el finançament il·legal del partit i no en la gestió desastrosa de Daniel Masagué.
La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions. De fet, la preocupació també s’ha traslladat a la seu d’Òmnium, encara que els seus dirigents no en vulguin parlar del tema, almenys en públic. No podem oblidar que Jordi Sumarroca, detingut per la Guàrdia Civil i posteriorment empresonat arran de l’operació Petrum va ser durant molts anys tresorer d’Òmnium Cultural, fet que li ha permès conèixer els budells econòmics de l’entitat i saber com i qui la financia. Jordi Sumarroca que va ser alliberat després de pagar una fiança de 600 mil euros també és cònsol de Lituània.
El passat mes de juny, quan els agents de la Guàrdia Civil van entrar per escorcollar les oficines de Teyco, Jordi Sumarroca els va advertir que una zona de l’empresa era ‘territori lituà’ perquè pertanyia a la representació diplomàtica de Lituània a Catalunya. A la zona reservada del Consolat la Guàrdia Civil no hi va accedir.
REDACCIÓ
