REDACCIÓ
Aquest diumenge a la nit, les llistes independentistes guanyarem les Eleccions Autonòmiques a Catalunya, unes eleccions que han esdevingut plebiscitàries després que l’Estat espanyol fes impossible una consulta sobre la independència vinculant el passat 9 de novembre de 2014. I ja no cal que ens diguin més que aquests comicis no seran plebiscitaris perquè tota la maquinària de l’Estat espanyol, de la premsa a la banca o les gestions diplomàtiques han deixat més que clar que com a tals les veuen i les han assumit.
Les darreres autonòmiques les tenim a tocar i cal recordar, ara i aquí, que aquestes són només part d’un procés d’alliberament nacional que es dóna ara en una part concreta de la nació, les quatre províncies catalunyeses, però que amb el temps ha d’acabar incloent la nació sencera, la que va de Perpinyà a Alacant i que s’anomena Països Catalans, un nom divers i plural com cap altre hi ha en els altres projectes nacionals possibles en aquest mateix territori, tot i que el nom tampoc importa ni massa ni gens. I cal recordar que cap dret ni es guanya ni s’ha guanyat mai des de cap institució i menys encara si aquesta institució és controlada per qui mai no vol que res no canviï. Hem arribat aquí perquè el carrer ha fet xup-xup i no pot parar de fer-ho.
En el cas que el sí a la independència tingui majoria de vots i escons, la Declaració Unilateral d’Independència s’ha de donar immediatament. Ja negociarem després, ara el que cal és declarar la independència i empènyer en aquest sentit és bàsic. No ens fiem de ningú més que de qui tiri endavant la independència. Que no ens confonguin més. I no, no votarem per ningú que ens digui que en uns mesos ja ens ho arreglarà. Sabem perfectament qui ha retallat tot allò retallable i mai cap procés ha depès d’una sola persona. És ara l’hora de la independència, ni demà i ni demà passat.
Ara bé, si la majoria només s’assoleix en escons, caldrà aprovar una Llei de Sobirania i d’Autodeterminació que estableixi la preeminència de les institucions catalunyeses per tal que aquestes iniciïn un procés constituent que porti a un referèndum d’independència en un termini màxim de sis mesos. Això no equival a constituir ni participar en un Govern que torni a gestionar la misèria que genera el deute, l’ofegament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.
En els dos casos que he anomenat, ens caldrà estar presents sempre. En tot moment, a les institucions que estarem desmuntant i a les que estarem construint, però sobretot, i sobretot vol dir de totes les maneres possibles, caldrà estar al carrer, mobilitzant-nos segurament com mai abans ho haurem fet, davant dels qui vulguin sabotejar els resultats de les eleccions i les seves conseqüències i també davant dels que vulguin dilatar el procés per allargar i allargar el que no cal allargar més.
Jordi MARTÍ FONT
Regidor per la CUP a l’ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
