REDACCIÓ
Mentre les associacions de veïns estiguin controlades per partits polítics i no per gent que defensa de forma autònoma una lluita, aquesta xacra continuarà.
La Part Alta, hem de reivindicar nosaltres, els residents, no els nous que estan de lloguer i demà se’n van, et deixen el barri enfonsat, ja que el consistori només busca no perdre la poltrona i el seu protagonisme en els mitjans de comunicació abans de preocupar-se per la ruïna del centre històric, la moguda nocturna a la zona, la inseguretat, la contaminació acústica, la dels incívics, la dels murs esquerdats, la de les cases a punt de caure, els ocupes sense activitat cultural, etc.
Caldria deixar que les associacions de veïns s’ofeguin en el seu fang de prebendes, sí, i crear noves associacions es diguin de veïns o plataformes o ONG’s no tan permeables a les instruccions esbiaixades de partit, potser, reprendre la tradició d’una mobilització espontània, honesta, autònoma, de carrer, combativa i fins i tot no associada de persones amb ganes de fer-se sentir i de construir un barri en què tots sumin, sí, però que sumin sense ser restats. I tot això fer-ho als mitjans, en l’esfera pública, sense reunions ocultes i secretes en les quals les paraules perden tot el seu valor, allà on més ressò es trobi.
Els que estan acostumats a un associacionisme mal·leable dirien que això no està bé, que no són formes, que no pensen parlar amb “interlocutors no vàlids i no representatius”. Però, en el fons, sabrien que els estan fotent el xiringuito. i a més amb raó. Estem més que farts de veure com milers de queixes veïnals són literalment llançades a les escombraries sense dur a terme res del que es demana en elles. No és la primera, ni l’última vegada,
I si es demanen explicacions, surt la cúpula dels palmers vividors a desmentir descaradament el tractat.
En aquest cas, per ser una persona decent es confabula contra ell. No interessa algú que digui la veritat, aquesta és perillosa.
Està clara que la manipulació que pateix el barri per part que els que estan “aposentats” al poder està arribant a límits que es fa necessari que els residents de la Part Alta, ens anem planejant seriosament prendre cartes en l’assumpte. El moviment veïnal és la meva vida, per això vaig fer renúncies personals. M’agrada la política i sóc dels que entenen el pas del moviment veïnal a la política, perquè dóna experiència i fogueja en una activitat que permet conèixer la realitat social del nostre entorn més proper, però a hores d’ara, no està la cosa com per fer el salt. No tinc gens clar.
Jordi Ferré i Fibla
REDACCIÓ
