REDACCIÓ
Joan Basora és planer. Li agrada la proximitat, el contacte amb la gent. És tímid i alhora afable. Després de passar una ‘mala ratxa’ i moments contorbats a causa de friccions amb alguns membres de l’anterior grup municipal, Basora es planteja ara poder ser útil des del Senat. Diu que es presenta amb il·lusió i amb voluntat de fer territori.
RC – Per què va decidir integrar les llistes al Senat per ‘Demòcrates i Llibertat’?
JB – Volia aportar el meu gra de sorra a un partit amb el qual estic compromès. Vull contribuir a establir unes línies d’actuació polítiques que passen per un país propi dins d’Europa i que estan perfectament definides pel president Artur Mas.
RC – Per què al Senat i no al Congrés?
JB – Sóc un polític que creu en les llistes obertes i espero que, tard o d’hora, les lleis electorals canviïn i es pugui votar directament a les persones.
RC – El Senat és una institució que provoca moltes reticències i critiques…
JB – És cert, provoca molta controvèrsia i és motiu de debat, però també é veritat que aquells que el volen eliminar també presenten els seus candidats a senador. Això és hipocresia. També em quedo perplex quan d’altres partits proposen traslladar el Senat a la Sagrera…
RC – Convergència es presenta en una coalició adoptant les sigles de ‘Democràcia i llibertat’. CDC ja és història?
JB – Tot indica que ‘Democràcia i llibertat’ serà la llavor del nou partit configurat per demòcrates de Catalunya i Reagrupament. Les intencions d’aquesta coalició són immillorables.
RC – Què li transmet la gent al carrer en aquesta campanya?
JB – Hi ha voluntat per seguir amb el procés independentista. I això hi podem fer si tenim un grup fort i prou solidesa al Congrés. Estem en el punt de mira de Madrid, som conscients que els hi fem nosa, però no desistirem, som molt tossuts. Si tenim la força suficient per defensar els nostres interessos a Madrid, deixaran de menysprear-nos.
RC – En els darrers anys, va tenir alguns punts de fricció amb Victòria Forns… Què va passar?
JB – No hi ha bons ni dolents. Tots estem compromesos amb un partit i les seves idees i estem a les verdes i a les madures. Estar a la llista de candidats al Senat és la meva aportació…
RC – Què passarà diumenge?
JB – Passi el que passi jo continuaré estant compromès amb el partit i estant al servei dels idearis del partit. Seguiré igual.
RC – Per què l’hauríem de votar?
JB – Acostumo a dir que estic en el partit de les tres ‘D’: dignitat, decisió i diàleg. Jo sóc i seré el Joan de sempre i no prometo res més que fer allò que sé, treballar molt.
RC – Hi ha molta feina pendent…
JB – Exacte. Hi ha temes que requereixen acompanyament diari, molt de diàleg, negociació i dedicació. Hem de fer els possibles per trobar mecanismes per reduir la taxa d’atur i sobretot a Tarragona que té les dades més preocupants de Catalunya.
RC – Què es pot fer?
JB – És difícil d’entendre aquestes dades quan tenim un teixit empresarial sòlid i potent, polígons químics de referència Mediterrani, un parc temàtic importantíssim a Europa, un sector turístic potent… No podem continuar deixant que les plantes químiques plantegin desplaçar-se per l’elevat cost energètic, que l’aeroport de Reus continuï perdent competitivitat, seguir amb unes infraestructures ferroviàries i viàries deficitàries. Des del Senat podem reclamar millores pel territori. I si aconsegueixo la confiança dels ciutadans, és que penso fer, defensar el nostre territori. Al Senat seré un pencaire, no sé fer-ho d’una altra manera.
REDACCIÓ
