REDACCIÓ
Un any més he esperat amb molta il·lusió acompanyar en pelegrinatge a Lourdes un bon grup de fidels de l’Arquebisbat. Durant aquests dies pregarem a la Verge per totes les necessitats nostres i de tot el món, de manera especial pel viatge del papa Francesc per terres de l’Amèrica Llatina.
Naturalment, en primer lloc pregarem pels malalts, als quals acompanyen tants voluntaris en un exercici d’amor cristià que a Lourdes arriba a la màxima expressió. Commou veure les amistats profundes que s’estableixen entre la persona impedida i qui en té cura, o entre el malalt i els seus acompanyants. Des de la seva cova del Pirineu, la Mare de Déu de Lourdes beneeix a tots, com en un altre moment va beneir Bernadette Soubirous.
També ella va estar malalta, i va patir molt durant els 35 anys de la seva curta vida, abans i després de les aparicions de la Verge l’any 1858, quan tot just tenia 14 anys. Va ser una noia pobra, asmàtica, rosegada per un càncer d’ossos i sotmesa a nombroses pressions morals per part de superiors estranyament agressius. Durant molt de temps van intentar fer-li la vida impossible, a ella i a la seva família, amb interrogatoris inacabables, perquè negués les aparicions que, de manera tan senzilla, havia confessat.
La senzillesa del seu comportament sembla trobar reflex en l’escenari que atrau cada any milions de persones des de la seva canonització a Roma davant 80.000 persones, el 8 de desembre de 1933, el dia de la Immaculada Concepció, precisament el títol que li va revelar la Mare de Déu quan Bernadette li va preguntar el seu nom de part del sacerdot del poble.
En efecte, l’escenari és una cova a la roca, que podria evocar aquell estable de Betlem, probablement una altra cova en la qual va néixer Jesucrist del si de la Mare de Déu.
Són lliçons de Lourdes: el gust de la Verge per la humilitat que la porta a aparèixer-se a una nena i fer-ho en un paisatge tan natural i discret. I, sobretot, la lliçó de caritat que ens porta a preocupar-nos dels altres, especialment dels malalts i necessitats, oblidant-nos de nosaltres mateixos. Teresa de Lisieux, una altra santa francesa, va dir: «Els problemes dels altres són els meus problemes.»
Tenim l’experiència que els voluntaris de Lourdes no es limiten a ser generosos amb el seu temps i el seu esforç durant els breus dies que passen en aquest santuari marià. Lourdes imprimeix caràcter. Ja seran solidaris sempre.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
