REDACCIÓ
Una vegada el papa Joan XXIII va rebre en audiència Rada, filla de Kruschev, i el seu marit, que en aquell moment era director de Pravda. Al final de l’entrevista el Sant Pare va preguntar a Rada com es deien els seus fills. Nikita, Serguei, Sofia, Ivan —va enumerar la mare.
El Papa va ponderar la bellesa dels noms, però va posar èmfasi en l’últim: «Ivan és el meu, Joan. Vostè sap com m’agrada aquest nom? És el del meu pare, del patró del meu poble, del Seminari on em vaig educar, de la Catedral de la qual sóc bisbe: Sant Joan del Laterà… […]. Quan tornin a casa —espero que els altres no s’ho prenguin malament— faci una carícia especial a l’Ivan.»
Hi ha també molts Joan a les nostres famílies i en els nostres cercles d’amics. És un nom molt popular i estimat que respon, majoritàriament, a la devoció al Baptista.
Ens emociona pensar en aquest Sant de la primera hora, baula entre l’antic i el nou Testament; un home fort, capaç de viure una vida de sacrifici, humil fins a considerar indigne no sols de batejar Jesús, sinó de deslligar-li la corretja de les sandàlies; però alhora amb una valentia que el portava a proclamar la veritat sense tenir en compte els possibles perjudicis personals, fins i tot en presència d’Herodes, que el va fer decapitar.
El sobrenom de Baptista se’l va guanyar a la vora del Jordà, quan batejava amb aigua aquells que s’hi acostaven després d’escoltar la seva crida a la penitència, amb desitjos de començar una vida nova de relació amb Déu.
El baptisme no és altra cosa que la manifestació més clara, juntament amb el sagrament del perdó, de la misericòrdia de Déu. Aquest primer sagrament és la porta d’entrada a la comunitat de fidels que té per cap Jesucrist.
L’«aneu i bategeu» manat per Crist abans de pujar al Cel, s’ha tingut sempre a l’Església com el millor do que pot oferir. Pau i Siles van batejar el seu carceller; Felip va batejar aquell personatge etíop que viatjava en una carrossa; sant Fructuós va fer el mateix amb Rogacià, el catecumen que l’hi ho demanà poques hores abans que el bisbe fos martiritzat en el nostre amfiteatre…
Són incomptables els exemples, des de la cristiandat primitiva fins avui. I així ha de ser en el futur. No privem ni retardem la recepció d’aquest do meravellós en els nens.
† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
