REDACCIÓ
El capítol cinquè de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Amoris lætitia, ‘L’alegria de l’amor’, titulat «Amor que es torna fecund», és una aproximació molt interessant a les relacions en el si d’una família i fins i tot amb les famílies del voltant.
Primer parla del dret del fill a tenir un pare i una mare, «tots dos necessaris per a una maduració íntegra i harmoniosa»; uns pares que tenen amb el fill gestos d’amor «que passen pel do del nom personal, el llenguatge compartit, les intencions de les mirades, les il·luminacions dels somriures…».
Després apunta al dret dels pares a ser honrats pels fills, com prescriu el quart manament de la Llei de Déu, que col·loca aquest amor immediatament després de l’amor a Déu. «Aquest vincle virtuós entre generacions és garantia de futur i d’una història veritablement humana.»
En tercer lloc esmenta la gent gran, i aquí recull l’expressió del Salm 71,9: «No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandonis.» L’Església no pot acceptar, en nom del progrés, una mentalitat d’indiferència o de menyspreu de la vellesa. Els avis són peça fonamental en la transmissió de valors; fins i tot, com hem vist en aquests anys de crisi, en el suport de famílies amb necessitats cedint generosament part de les seves minses pensions.
El papa Francesc es refereix en un altre punt a la fraternitat com un valor extraordinari entre germans que s’aprecien. Encara va més enllà i parla de cosins, oncles, sogres, parents. I acaba dient que aquesta família àmplia ha d’integrar també amb molt d’amor les mares adolescents, els orfes, persones amb discapacitat, solters, separats o vidus que viuen en soledat.
Tot això no va en contra que es mantingui la intimitat necessària en la parella, que necessita espais per a aquest amor entre el tu i el jo. Sense que falti aquest tracte íntim, és una crida a evitar l’egoisme, no posant límits a la grandesa de cor per ajudar els qui més ho necessiten.
En cultures com l’africana, i altres del Tercer Món, el virus de l’individualisme no ha entrat tant com a Europa. L’amor i l’ajuda s’estenen als parents, fins i tot als veïns amb els quals es comparteixen moments de companyia i de béns. Ja sabem que la vida moderna, i més a les ciutats, dificulta aquesta obertura, però l’amor venç totes les barreres, generacionals i externes.
† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
