REDACCIÓ
El primer diumenge després d’Epifania se celebra el Baptisme del Senyor i amb aquesta festa es tanca el temps de Nadal. És una festivitat que per als cristians resulta entranyable. Des dels primers temps apostòlics l’Església s’ha alegrat d’administrar aquest sagrament que ens obre a la vida de la gràcia.
Amb quina emoció acudeixen els pares a batejar els seus fills! Arriben a la parròquia amb els padrins, que també tenen a títol d’honor assumir la responsabilitat d’aquest moment transcendent. He escollit un exemple, dels milions que es podrien trobar: el d’una nena que va viure fa un parell de segles: Joaquima de Vedruna.
Diuen els seus biògrafs que el 16 d’abril de 1783 les campanes de la Parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona repicaven per la celebració del baptisme. Els seus pares, que vivien al carrer Hospital, van creuar les Rambles aquell dia primaveral i es van introduir al barri Gòtic. Van travessar la porta d’aquell temple del segle XIV i es van dirigir a la capella on es trobava la pila baptismal. Allí va tenir lloc la cerimònia.
Joaquima es va casar als 16 anys, va ser mare de nou fills i, quan va enviudar, va fundar a Vic la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat. Quan va morir, en 1854, les seves continuadores van seguir amb el seu carisma d’educació cristiana i cura dels malalts en múltiples comunitats. Sant Joan XXIII la va canonitzar l’any 1959. A la Parròquia del Pi una placa diu: aquí va ser batejada santa Joaquima de Vedruna.
M’he entretingut en el baptisme d’una Santa molt popular perquè volia fixar-me en els fruits de santedat que poden desenvolupar-se a partir de la llavor del primer sagrament si som fidels a la gràcia. El Catecisme de l’Església catòlica diu que «la gratuïtat de la gràcia de la salvació es manifesta particularment en el baptisme dels nens», i assenyala que «els pares cristians han de reconèixer que aquesta pràctica correspon també a la seva missió d’alimentar la vida que Déu els ha confiat».
Aquest diumenge és una bona ocasió perquè les famílies reflexionin sobre això. Potser en alguns casos hauran de ser els avis els qui recordin als pares la importància de viure aquesta pràctica sacramental i no ajornar el baptisme dels fills. L’amor de Déu és a l’origen de la nostra existència i del miracle que és una vida humana. Que les famílies cristianes tinguin en compte el millor regal que poden fer als seus fills: transmetre’ls la fe.
† Jaume PUJOL BARCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
