REDACCIÓ
El dia 5 de maig de 1886, al presbiteri de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, va tenir lloc una senzilla reunió amb repercussions molt notòries. Don Bosco, acabat d’arribar en tren de Torí, va rebre l’Associació de Catòlics de Barcelona, que li va fer lliurament d’una escriptura amb la donació de terrenys al cim del Tibidabo perquè pogués construir-hi una ermita.
El sant va plorar d’alegria pensant que aquella capella, i posterior gran temple, donarien molta glòria a Déu a través de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, que seria l’advocació a la qual va pensar destinar-lo.
Uns anys abans, el 1849, un altre sant, Antoni Maria Claret, va anunciar a Vic, la seva intenció de fundar una congregació de sacerdots que s’anomenaria Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Els claretians sempre van estendre la devoció al Cor de Maria.
Refereixo aquests dos fets, ocorreguts a Catalunya, amb motiu de les festes que celebrem aquests dies en honor del Cor de Jesús i del Cor de la seva Mare. Són dues festes molt arrelades entre els cristians, en les quals som cridats a meravellar-nos d’aquest Déu que estima i de l’amor maternal de la Mare de Déu envers nosaltres.
De la mateixa manera que al cervell se li atribueix la intel·ligència, l’amor acostuma a atribuir-se al cor. És el que l’Església vol expressar en aquesta doble festivitat que ens proposa després dels dies de la Pasqua. El patiment de Jesucrist en la passió, i l’acompanyament de la seva Mare com a coredemptora, són proves clares de l’amor de Déu, que ens va al davant, «nos primerea», com diu el papa Francesc.
En efecte, Déu ens ha estimat primer, i va ser Crist des de la creu qui ens va donar, en sant Joan, Maria com a mare. Saber que Déu ens estima és un gran consol, sobretot en moments de dificultat i tristesa, però ha de ser també un requeriment a la nostra correspondència. El cristianisme no consisteix en el seguiment d’una sèrie de normes més o menys piadoses; no és un reglament de conducta elevat i res més. És, sobretot, l’amor a Déu, conscients que és un Pare que ens estima sense mesura i que estén sobre nosaltres el mantell de la seva misericòrdia.
Les religions primitives, i encara d’altres més recents, consideraven només el temor de Déu. El nostre temor ha d’estar sols en el fet de fallar en rebre el seu amor. És aquest afecte diví el que celebrem en les festes dedicades al Cor de Jesús i al Cor de Maria.
† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
