REDACCIÓ
Fa un parell d’anys, el 27 d’abril de 2014, l’atenció mundial estava centrada al Vaticà. Un milió de persones, entre les quals molts caps d’Estat i del Govern de tot arreu, assistien a la canonització de dos grans sants del nostre temps: Joan XXIII i Joan Pau II. Oficiava la cerimònia l’actual papa Francesc, i assistia a l’acte el Papa emèrit Benet XVI. Per les seves excepcionals característiques, la premsa el va batejar com el dia dels quatre Papes.
Joan XXIII procedia d’una família que va tenir onze fills, alguns dels quals van morir prematurament. Ell mateix va explicar la pobresa en què vivien, compatible amb l’alegria, i recordava que, malgrat les estretors econòmiques, els seus pares sempre van obrir la porta de casa de Sotto il Monte i van posar un plat més a taula, quan hi trucava un pobre.
Aquest aprenentatge familiar de l’amor caritatiu i de la proximitat amb tots va impregnar la seva vida i va marcar també l’esperit de la seva obra magna, el Concili Vaticà II, una obertura de les portes de l’Església als qui es trobaven a fora. L’aggiornamento i l’ecumenisme van ser la seva abraçada a les noves cultures socials i a aquells els quals des de llavors es van anomenar germans separats.
Joan Pau II era seminarista, després d’haver treballat en una pedrera i haver estat actor, quan un company li va gastar la broma de penjar a la porta de la seva habitació un cartell que deia: «Futur sant.» Entre aquella frase i aquell «Santo subito» reclamat per moltes persones en els seus funerals, va transcórrer una vida d’amor a Déu i amor al món, pel qual va viatjar incansablement en 146 desplaçaments internacionals.
No cal recordar els seus molts gestos, des del perdó «al germà que m’ha ferit» després de l’atemptat fins a la trobada de les principals religions a Assís, passant per la caiguda del comunisme.
Al seu primer destí el jove capellà Wojtyla va arribar-hi en autobús, i després un tros caminant fins que va ser recollit per un carro. En entrar, es va agenollar i va besar el terra, com ho faria després en tantes ocasions. Com Joan XXIII, estimava el món i va ser estimat per ell. Les Jornades Mundials de la Joventut que va impulsar són només una mostra d’aquesta admiració i estima.
Penso que tenim dos grans referents per a la nostra vida cristiana, dos papes que han mostrat en les seves vides el que l’actual pontífex proclama: que el nom de Déu és misericòrdia.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
