REDACCIÓPocs dies abans del Dimecres de Cendra, pòrtic de la Quaresma, em sembla oportú reflexionar sobre aquest gest tan especial que es fa a les esglésies, que és rebre cendra als nostres caps.
L’antic ritu oriental emprava la cendra, resta d’una combustió, per a significar la fugacitat de la vida. Els cristians van adoptar aquest gest com un ritu penitencial que s’aplicava al principi als «penitents públics», que pels seus greus pecats havien trencat amb la comunió eclesial. Després es va estendre a tots els fidels per encetar aquest temps de conversió que precedeix la Setmana Santa.
En els nostres dies és possible que moltes persones considerin la imposició de la cendra com una humiliació innecessària, producte d’una època passada en què la consideració sobre el temor de Déu predominava sobre el seu amor i els sermons sobre el pecat deixaven menys espai a la confiança en la misericòrdia divina.
En realitat humiliar per humiliar o expressar penediment públic mai no ha estat el sentit de la imposició de cendra del primer dia quaresmal. Només cal veure les lectures que l’Església ens ha proposat, començant per la del llunyà profeta Joel, que es pregunta de què serveix esquinçar-se les vestidures si el cor continua lluny del Senyor, és a dir de practicar el bé i la justícia. També trobem un ressò d’aquesta idea en el salm Miserere, quan demanem un cor nou i un esperit nou, mentre es canta la tornada «perdó, Senyor, perquè hem pecat».
La Quaresma és un temps de pregària, dejuni i almoina. No sols de dejuni, és a dir de mortificació. Si això no ens apropés més a l’amor de Déu, de què serviria? I si no anés acompanyat de la solidaritat amb els altres, sobretot amb els més necessitats, de què ens valdria a ulls de Jesucrist, que ens va deixar en herència el manament sublim de l’amor fratern?
Moltes vegades hem sentit l’acudit fàcil d’algú que proposa menjar ostres o llagosta el Dimecres de Cendra o el Divendres Sant per a no contravenir les disposicions sobre l’abstinència de carn. La religió cristiana no és un codi de la circulació, ni un formulari o una llista de preceptes: és conèixer i estimar Jesucrist, que a l’Evangeli deixa testimoni de com avorria els qui en nom de la llei i les seves petites prescripcions rebutjaven el proïsme. Vista en el seu veritable sentit, la Quaresma és primavera de l’esperit.
† Jaume PUJOL
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
