JAUME PUJOL: ‘Acaba l’any de la vida consagrada’

Durant aquest temps hem tingut ocasió de reflexionar sobre tants homes i dones que viuen amb alegria generosa i vocació de servei el seu carisma específic i formen part del tresor més preuat de l’Església. Estic pensant ara en les moltes trobades que he tingut amb ells, des del nou Abat de Poblet, a qui l’any passat vaig tenir el goig d’ordenar prevere, fins a la persona consagrada més anònima als ulls dels homes, no de Déu, que viu en un convent pregant per la salvació del món.

A Catalunya són molt nombrosos els religiosos que van fundar congregacions diverses, són abundants les petjades de sants per tota la nostra geografia, i són múltiples els àmbits que depenen de religiosos: monestirs, santuaris, esglésies, escoles, hospitals, residències per a gent gran, altres per a persones discapacitades, o per a addictes a les drogues en procés de desintoxicació, locals de beneficència en barris ciutadans, per no parlar dels missioners que fan una tasca impagable en països llunyans.

El Papa els va dir a tots: tant si el vostre carisma està més orientat a la contemplació com si ho està a la vida activa, sempre esteu cridats a ser experts en misericòrdia. Amb això enllaça l’Any de la Vida Consagrada amb el de la Misericòrdia. I és que els religiosos no s’allunyen de les preocupacions de la humanitat, sinó que demanen a Déu  per elles i, en la mesura del possible, ajuden a resoldre-les directament.

Amb la seva forma de vida ens diuen on es troben el tresor amagat i la perla preciosa de la paràbola evangèlica. No estan en la recerca del plaer a qualsevol preu, ni tan sols en l’esforç purament humà per ser millors. Jacques Philippe, de la Comunitat de les Benaurances, glossant l’espiritualitat de santa Teresa de Lisieux, assenyala que si poséssim el nostre objectiu a ser experimentats, irreprotxables, a no equivocar-nos mai, a no decaure mai… és a dir, a no tenir necessitat de perdó, de misericòrdia, de Déu i del seu auxili, no estaríem en la lògica de l’Evangeli.

Les dones i els homes de vida consagrada ens diuen que cal posar la confiança en Déu, un missatge necessari per a no deixar-se vèncer per les dificultats i complexitats del món en què vivim.

Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat