REDACCIÓ
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha demanat “confiança” en la prefectura dels Mossos d’Esquadra, en qui ara recau la direcció del cos, i ha defensat que el relleu de Josep Maria Estela era “necessari” per poder dur a termes les transformacions de feminització i modernització que vol per a la policia catalana.
En una intervenció a la comissió d’Interior per explicar els motius de la destitució del comissari Estela, el conseller ha insistit en què el xoc amb l’excap va ser per diferències de criteri en el “ritme de feminització” de la policia catalana i ha defensat la seva competència per nomenar comissaris. En aquest sentit, ha negat que això sigui una ingerència política, sinó una decisió que correspon al conseller.
“No toleraré cap ingerència política per part de ningú ni en la part operativa del cos ni, per descomptat, en les investigacions judicials. I qui ho faci, serà destituït”
“Reitero que si bé el relleu del comissari Estela ha estat una decisió difícil, era necessària per continuar avançant en el camí de la modernització del cos”, ha declarat Elena a la comissió d’Interior.
Allà, a més de reivindicar el seu dret a triar el cap del cos que consideri més adequat, ha explicat que la destitució d’Estela ha obeït a dues raons principals: la voluntat de situar al cos de Mossos d’Esquadra un govern col·legiat i el xoc que hi va haver entre ell i l’excap pel que fa al ritme de feminització de la policia catalana.
Xoc pel ritme de feminització
“De les 34 persones que es van presentar a les noves places de comissari i comissària, un tribunal format pel propi comissari Estela i per dos comissaris més va triar les 12 persones que considerava més adequades pel lloc. I el conseller d’Interior, en ús de les seves atribucions, va nomenar sis d’aquestes persones, quatre de les quals eren les dones que hi havia a la llista”, ha detallat Elena per defensar que la tria de nous comissaris, un dels elements de desacord amb Estela, es va fer conforme als reglaments previstos.
Malgrat que l’excap estava d’acord en l’objectiu de feminitzar el cos, discrepaven en el “ritme de feminització” i que aquesta va ser una de les causes per destituir-lo.
El conseller no ha explicitat de forma concreta quina va ser la resposta d’Estela en aquest episodi però sí que ha dit que, malgrat que l’excap estava d’acord en l’objectiu de feminitzar el cos, discrepaven en el “ritme de feminització” i que aquesta va ser una de les causes per destituir-lo.
“S’ha qüestionat molt la meva decisió al respecte (l’elecció dels comissaris), com si fos una ingerència. Doncs mirin, no, no ho és en absolut. Qui té la competència absoluta per nomenar o cessar els comissaris que consideri oportú és el conseller d’Interior, a proposta del director general de la Policia. Són llocs de lliure designació”, ha afegit Elena, que ha comentat que és intolerable que si les dones suposen el 51% de la població només hi hagués, abans dels nomenaments polèmics, tres comissàries dels 30 que hi ha en el cos (ara en son 7). “Cal revertir aquesta situació tant per fer justícia com per una qüestió d’eficàcia”, ha insistit.
Necessitat d’un govern col·legiat
“Per dirigir el cos, no és suficient una persona, cal un equip”, ha justificat Elena com a segon motiu per a la destitució d’Estela.
El conseller ha recordat que en els propers anys el cos creixerà de 18.000 agents a més de 22.000 agents, i que entomarà reptes de modernització. Ha explicat que per fer front a aquesta tasca, volia al capdavant dels Mossos un govern coral.
“En la meva concepció del cos això requereix que la direcció no recaigui en una sola persona, sinó en un grup de persones, cal una direcció coral en què hi hagi un equip de 3 o 4 persones amb perfils diferents, que es complementin entre elles, i que prenguin les decisions de comú acord. Les organitzacions piramidals són del passat”, ha argumentat el conseller d’Interior.
“És comprensible que aquesta nova manera de fer generi resistències, però tenim el ple convenciment que és el millor per als Mossos d’Esquadra”, ha afegit
Acte seguit, ha defensat la vàlua professional de la Prefectura actual dels Mossos d’Esquadra, el govern col·legiat que ara mateix dirigeix el cos: el comissari Eduard Sallent, amb les funcions de comissari en cap, la intendenta Rosa Bosch i la inspectora Montserrat Escudé.
Pel que fa a l’excap del cos, Elena ha volgut subratllar que la relació amb Estela va ser “positiva en tot moment” i que confia en la tasca que farà al capdavant de la Regió de Ponent.
Tolerància zero amb les ingerències polítiques
Quan Elena ha explicat que la tria dels nous comissaris no ha estat una ingerència política, ha volgut ser contundent en les seves paraules i fer referència a un altre dels rumors que s’han apuntat com a possible detonador de la crisi al cos: la hipòtesi, expressada fins i tot per l’exconseller d’Interior Miquel Sàmper, que alguns comandaments policials han aturat o influït en les investigacions judicials que porten a terme els Mossos.
“No toleraré cap ingerència política per part de ningú ni en la part operativa del cos ni, per descomptat, en les investigacions judicials. I qui ho faci, serà destituït”, ha asseverat.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
