22. Abril 2024

Arxius de interior | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Abril, 2023

Les okupacions il·legals de habitatges continuen sent un problema greu a Catalunya, amb més de 7.000 denúncies el 2022, segons dades del Departament d’Interior. Això suposa una xifra similar a la de l’any anterior, tot i que representa un increment del 82% en els últims sis anys. Barcelona concentra el nombre més gran de denúncies, amb 4.978 casos, seguida de Tarragona (960), Girona (953) i Lleida (277).

Aquesta problemàtica afecta tant a habitatges de primera i segona residència com a habitatges en construcció, habitatges no habitables, habitatges sense ús i habitatges de turisme.

El percentatge d’okupacions denunciades que van acabar en desallotjament va ser del 63,3%, mentre que el 36,7% van ser ocupacions que no van acabar en desallotjament.

El Govern de Catalunya ha impulsat mesures per a combatre aquesta problemàtica, com ara el Pla de Xoc contra les Ocupacions Il·legals, que preveu un reforç de la col·laboració entre les diferents administracions i cossos policials per a fer front a aquesta situació.

PUBLICITAT












REDACCIÓ6 Abril, 2023
foto-cabell.jpg

El Departament d’Afers Interns (DAI) haurà d’indemnitzar amb 36.000 euros més interessos a un company que va ser suspès il·legalment de sou i feina l’any 2017.

El polèmic cas es va originar quan el DAI va falsejar una citació per declarar una Informació Reservada, citant el company per possibles consultes indegudes i obligant-lo a fer una prova d’estupefaents.

Després de retallar-li diversos flocs de cabell per fer-li una anàlisi posterior, el DAI va sancionar el policia amb la suspensió d’un any i un dia de sou i feina, amb trasllat de destí.

El sindicat USPAC va denunciar  la inexistència de protocols per prendre mostres, i després de lluitar durant anys, el Tribunal Superior de Justícia va dictaminar que el resultat de la mostra de saliva va ser negatiu i que les mostres de cabell van ser manipulades i alterades, trencant-se la cadena de custòdia.

Ara, el Departament d’Interior haurà d’indemnitzar el company amb el salari deixat de percebre, cotitzar un any sencer per un policia que no ha treballat, abonar-li els interessos, i assumir els danys i perjudicis.

PUBLICITAT











REDACCIÓ13 Març, 2023
oficina-dni-vendrell-1280x961.jpg

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, es desplaça aquest migdia al Vendrell per presidir a la inauguració de les noves instal·lacions de la Unidad de Documentació de la Policia Nacional ubicades al Camí Reial, 15. Aquesta és una de les reivindicacions populars que ara es fa realitat. L’alcalde Kenneth Martínez ha fet tots els possibles perquè El Vendrell disposés d’una oficina del DNI al seu municipi.
Abans de la inauguració, el ministre visitarà l’Ajuntament del Vendrell, on es reunirà amb membres de la corporació municipal i signarà el llibre d’honor.

El titular de l’Interior del govern espanyol estarà acompanyat del director general de la Policia Nacional, Francisco Pardo, de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay i de l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez.

PUBLICITAT
















REDACCIÓ8 Març, 2023
Mossos-dEsquadra.jpg

El sindicat de Mossos d’Esquadra – USPAC – ha presentat una demanda contra la Conselleria d’Interior, tutelat per Joan Ignasi Elena, per negar-se a pagar les prop de 400 hores extres fetes per un agent de Tarragona que va morir després d’un any de baixa per un càncer.

La seva dona, també mossa, va reclamar que li paguessin les 396,18 hores acumulades i no cobrades, així com les hores d’assumptes personals no gaudides i altres addicionals per antiguitat, 542 hores en total, que pujaven a 12.549,73 euros. No obstant, Interior no va respondre a la reclamació, i ara el sindicat ha interposat una demanda judicial. Segons USPAC, l’agent va estar un any de baixa, i va acabar morint sense haver cobrat les hores acumulades i no pagades.

La dona va reclamar al juliol i al novembre de l’any passat, però no va obtenir resposta. En un comunicat, USPAC diu que “s’ha de ser molt roí per menysprear d’aquesta forma els teus treballadors, i molt poc humà i empàtic amb les famílies respectives, causant un dolor afegit al que ja tenen en haver d’iniciar un procediment judicial per reclamar allò que és just”. “És indigne i miserable”, conclou.

PUBLICITAT














REDACCIÓ10 Novembre, 2022
mossos_poli-maritima.jpg

El Sindicat Autònom de Policia (SAP-Fepol) dels Mossos exigeix que es justifiqui una despesa de 254.000 euros per fer publicitat del nou servei de Policia Marítima dels Mossos.

L’organització sindical traslladarà la qüestió a la propera sessió del Consell de la Policia i assegura que, “de portes endins”, ha generat “un debat i certa indignació també a tenir en compte”.

SAP-Fepol defensa la necessitat de “ser curós” amb la despesa pública i considera “imprescindible” prioritzar “el correcte funcionament del servei policial”. A parer de SAP-Fepol, la millor campanya publicitària per al cos és que la plantilla disposi “dels millors mitjans i del material adient, que garanteixi la seguretat pròpia i la de la resta de la ciutadania”.

PUBLICITAT







REDACCIÓ25 Octubre, 2022
estela8-e1666023578750-1280x871.jpg

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha demanat “confiança” en la prefectura dels Mossos d’Esquadra, en qui ara recau la direcció del cos, i ha defensat que el relleu de Josep Maria Estela era “necessari” per poder dur a termes les transformacions de feminització i modernització que vol per a la policia catalana.

En una intervenció a la comissió d’Interior per explicar els motius de la destitució del comissari Estela, el conseller ha insistit en què el xoc amb l’excap va ser per diferències de criteri en el “ritme de feminització” de la policia catalana i ha defensat la seva competència per nomenar comissaris. En aquest sentit, ha negat que això sigui una ingerència política, sinó una decisió que correspon al conseller.

“No toleraré cap ingerència política per part de ningú ni en la part operativa del cos ni, per descomptat, en les investigacions judicials. I qui ho faci, serà destituït”

“Reitero que si bé el relleu del comissari Estela ha estat una decisió difícil, era necessària per continuar avançant en el camí de la modernització del cos”, ha declarat Elena a la comissió d’Interior.

Allà, a més de reivindicar el seu dret a triar el cap del cos que consideri més adequat, ha explicat que la destitució d’Estela ha obeït a dues raons principals: la voluntat de situar al cos de Mossos d’Esquadra un govern col·legiat i el xoc que hi va haver entre ell i l’excap pel que fa al ritme de feminització de la policia catalana.

Xoc pel ritme de feminització
“De les 34 persones que es van presentar a les noves places de comissari i comissària, un tribunal format pel propi comissari Estela i per dos comissaris més va triar les 12 persones que considerava més adequades pel lloc. I el conseller d’Interior, en ús de les seves atribucions, va nomenar sis d’aquestes persones, quatre de les quals eren les dones que hi havia a la llista”, ha detallat Elena per defensar que la tria de nous comissaris, un dels elements de desacord amb Estela, es va fer conforme als reglaments previstos.

Malgrat que l’excap estava d’acord en l’objectiu de feminitzar el cos, discrepaven en el “ritme de feminització” i que aquesta va ser una de les causes per destituir-lo.

El conseller no ha explicitat de forma concreta quina va ser la resposta d’Estela en aquest episodi però sí que ha dit que, malgrat que l’excap estava d’acord en l’objectiu de feminitzar el cos, discrepaven en el “ritme de feminització” i que aquesta va ser una de les causes per destituir-lo.

“S’ha qüestionat molt la meva decisió al respecte (l’elecció dels comissaris), com si fos una ingerència. Doncs mirin, no, no ho és en absolut. Qui té la competència absoluta per nomenar o cessar els comissaris que consideri oportú és el conseller d’Interior, a proposta del director general de la Policia. Són llocs de lliure designació”, ha afegit Elena, que ha comentat que és intolerable que si les dones suposen el 51% de la població només hi hagués, abans dels nomenaments polèmics, tres comissàries dels 30 que hi ha en el cos (ara en son 7). “Cal revertir aquesta situació tant per fer justícia com per una qüestió d’eficàcia”, ha insistit.

Necessitat d’un govern col·legiat
“Per dirigir el cos, no és suficient una persona, cal un equip”, ha justificat Elena com a segon motiu per a la destitució d’Estela.

El conseller ha recordat que en els propers anys el cos creixerà de 18.000 agents a més de 22.000 agents, i que entomarà reptes de modernització. Ha explicat que per fer front a aquesta tasca, volia al capdavant dels Mossos un govern coral.

“En la meva concepció del cos això requereix que la direcció no recaigui en una sola persona, sinó en un grup de persones, cal una direcció coral en què hi hagi un equip de 3 o 4 persones amb perfils diferents, que es complementin entre elles, i que prenguin les decisions de comú acord. Les organitzacions piramidals són del passat”, ha argumentat el conseller d’Interior.

“És comprensible que aquesta nova manera de fer generi resistències, però tenim el ple convenciment que és el millor per als Mossos d’Esquadra”, ha afegit

Acte seguit, ha defensat la vàlua professional de la Prefectura actual dels Mossos d’Esquadra, el govern col·legiat que ara mateix dirigeix el cos: el comissari Eduard Sallent, amb les funcions de comissari en cap, la intendenta Rosa Bosch i la inspectora Montserrat Escudé.

Pel que fa a l’excap del cos, Elena ha volgut subratllar que la relació amb Estela va ser “positiva en tot moment” i que confia en la tasca que farà al capdavant de la Regió de Ponent.

Tolerància zero amb les ingerències polítiques
Quan Elena ha explicat que la tria dels nous comissaris no ha estat una ingerència política, ha volgut ser contundent en les seves paraules i fer referència a un altre dels rumors que s’han apuntat com a possible detonador de la crisi al cos: la hipòtesi, expressada fins i tot per l’exconseller d’Interior Miquel Sàmper, que alguns comandaments policials han aturat o influït en les investigacions judicials que porten a terme els Mossos.

“No toleraré cap ingerència política per part de ningú ni en la part operativa del cos ni, per descomptat, en les investigacions judicials. I qui ho faci, serà destituït”, ha asseverat.

PUBLICITAT






 


REDACCIÓ17 Octubre, 2022
estela8-e1666023578750-1280x871.jpg

Josep Maria Estela ha evitat ser polititzat

Revolució a ‘can Mossos’. Després que Interior – amb el conseller Joan Ignasi Elena al capdavant – fes fora, de males maneres, el major Trapero, la història es repeteix amb el comissari Josep Maria Estela. Els estira-i-arronsa entre la cúpula d’Interior, la direcció de la policia i la prefectura dels Mossos ha acabat amb la destitució del lleidatà. Ara el substituirà, provisionalment, Eduard Sellent.

El sindicat dels Mossos USPAC, en un comunicat, ha titllat de “lamentable” la imatge que s’està donant de la policia catalana. El “joc de cadires a la prefectura afecte el dia a dia del servei i a la pèrdua tant de la confiança com del principi d’autoritat dels agents” que estan al carrer.

USPAC critica el conseller Elena per haver dit recentment que el cos de Mossos d’Esquadra “havia de polititzar-se”, sense tenir en compte que “avui està ell, però demà hi seran uns altres a qui els hi estan deixant en safata la manipulació d’un cos policial”.

Els sindicalistes estan contraris a la ‘mossa de quota’, perquè, entenen, que el cos ha de feminitzar-se però sempre amb base als principis de mèrit i de capacitat. O sigui, l’USPAC no vol que una feminització imposada sinó feta amb solidesa, amb criteris i natural. En to irònic, el sindicat pregunta: (El departament d’interior) predicarà amb l’exemple i deixarà que sigui una dona qui sigui consellera d’Interior o directora general de la Policia?

L’USPAC no té dubtes que el comissari Josep Maria Estela està pagant el preu de (mal anomenada) feminització. Per a l’entitat sindical, Estela és “una persona propera a la base, un policia que coneix el territori i que, per exemple, ha estat dels pocs comandaments que han ajudat els Mossos que van abatre als terroristes en els atemptats de Barcelona i Cambrils”

Lamenten que per a aquest conseller, “mirar pels agents, pel territori, per donar un servei a la ciutadania de qualitat amb els millors policies sense establiments de quotes, no està l’ordre del dia”.

No tenen dubtes que el conseller Joan Ignasi Elena “vol un cap dels Mossos més polititzat, més obedient, a qui es pugui manipular i que no tingui criteri propi”.

Aviat, diuen, “coneixerem qui serà el putxinel•li del conseller Elena per dirigir el cos de Mossos d’Esquadra en tant no hi hagi una nova comissària a qui nomenar la seva “titella” particular”.

Estela serà el comissari de Ponent

Aquesta guerra, alerta USPAC, serveix per a tapar les misèries i ineptituds de la direcció general de la Policia. “Aquesta és la lluita de Joc de Trons” tindrà lloc mentre “els nous vehicles policials no arribaran fins al 2024/25, perquè no han licitat per a un preu just; les Sales de Comandament sobrepassen el límit de càrrega de feina; continua el maltractament als companys destinats a URIA o ACD Les Corts; deixen morir les especialitats com Trànsit o Investigació; juguen amb híbrids USC-Ordre Públic; o utilitzen la DAI com una policia ‘política’ per perseguir als agents que fan la seva feina en compte de defensar-los davant els agressors”.

Els sindicalistes asseguren que ni el conseller Elena ni el director general Pere Ferrer es mereixen els 17 mil policies que estan al seu servei.

 

PUBLICITAT










REDACCIÓ15 Octubre, 2022
estela-1280x1336.jpg

El nomenament de sis nous comissaris dels Mossos d’Esquadra, quatre dones i dos homes Rosa Bosch (que ja forma part de la Prefectura), Sílvia Catà, Ramon Chacón (excap dels Mossos  a Tarragona), Montserrat Estruch, Miguel Ángel García i Mònica Luis), ha provocat una topada entre el comissari en cap, Josep Maria Estela (excap dels Mossos a Tarragona), i el departament d’Interior.

El xoc es va produir en la reunió que Estela i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, van mantenir aquest divendres per decidir els nomenaments. Fonts coneixedores del contingut de la trobada, l’elecció del cap del cos passava pel nomenament de quatre homes i dues dones, mentre Interior apostava per quatre dones i dos homes. Segons les mateixes fonts, Estela va traslladar a Interior que acceptava la seva proposta, però que no la compartia. Estela estaria valorant dimitir.

Els Mossos van fer un procés de selecció amb un tribunal format, entre d’altres, pel mateix Estela. S’hi van presentar 34 aspirants, 12 dels quals van obtenir la màxima puntuació i són preseleccionats pel comissari pel cap. Aquesta llista es va fer arribar dijous a la tarda al director general de la Policia, Pere Ferrer.

Aquest divendres al matí, Estela es va reunir amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per triar els sis noms que s’acabarien nomenant. Entre els 12, hi havia quatre dones i, per Interior, havien de ser seleccionades per complir amb l’objectiu de feminitzar el cos, ja que actualment hi ha tres comissàries dones d’un total de 27.

Estela, però, segons aquestes fonts, va proposar nomenar quatre homes i dues dones, cosa que va generar sorpresa al Departament d’Interior, que va apostar perquè es nomenessis quatre dones i dos homes.

Aquesta topada arriba després de diverses informacions publicades sobre una crisi interna entre els comandaments del cos, en concret amb el número 2, Eduard Sallent.

Els nomenaments com a nous comissaris que va fer públics aquest divendres Interior són els de Rosa Bosch (que ja forma part de la Prefectura), Sílvia Catà, Ramon Chacón (excap dels Mossos  a Tarragona), Montserrat Estruch, Miguel Ángel García i Mònica Luis. Un cop finalitzat el curs d’adequació, el 2 de desembre, els nous comissaris es podran incorporar a les seves noves destinacions.

Alguns intendents dels Mossos havien denunciat les bases del concurs per cobrir les sis places de comissari, però finalment el procediment va tirar endavant.

PUBLICITAT









REDACCIÓ17 Agost, 2022
xeringa-disco.jpg

Els Mossos d’Esquadra han rebut un total de 58 denúncies per punxades en entorns d’oci nocturn, segons ha apuntat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena.

El governant ha afirmat que el cos policial està en contacte amb la policia espanyola i també amb altres policies europees, particularment la francesa, per determinar amb precisió quina és la causa o el mòbil que hi ha al darrere d’aquest fet.

En tot cas, ha dit el conseller, ara com ara en cap dels casos registrats consta que s’hagi produït cap delicte després de la punxada ni tampoc s’ha determinat què s’injecta a la víctima.

Elena ha reiterat que en cas de patir una punxada cal avisar els responsables del local, si és el cas, i denunciar-ho.

PUBLICITAT










REDACCIÓ15 Agost, 2022

El portaveu de PSC-Units a la comissió d’estudi sobre el model policial al Parlament i exconseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha reptat el Govern a escollir amb quin grup vol pactar la futura Llei de la Policia: “Ha de triar, o la CUP o nosaltres, perquè en aquest tema som incompatibles”.

El març passat, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va comparèixer davant la comissió parlamentària sobre el model policial i va anunciar que a final d’any el Govern tindrà a punt l’avantprojecte de la Llei de la Policia, un compromís legislatiu històric que no van arribar a complir els seus antecessors al càrrec.

Li traslladem amb molta claredat al Govern que haurà d’escollir amb quin soci vol aprovar una llei que serà molt rellevant

Espadaler ha llançat una advertència al conseller Elena: “Li traslladem amb molta claredat al Govern que haurà d’escollir amb quin soci vol aprovar una llei que serà molt rellevant. I ja li avancem que o va de la mà de la CUP , com ha anat fins ara en aquest tema, o canvia la perspectiva i parla amb PSC-Units”.

Espadaler, secretari general d’Units per Avançar i diputat del grup de PSC-Units, ha destacat que la conselleria d’Interior “és la que més ha destacat en el compliment dels acords amb la CUP” aconseguits el 2021, abans de la investidura de Pere Aragonès, inclosa la creació de la comissió sobre el model policial.

Aquesta comissió d’estudi -presidida per la líder del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater- s’ha caracteritzat, segons la seva opinió, per una “mirada de desconfiança cap a la policia”.

Això és fruit, al seu parer, del to que ha imprès la CUP en els debats de la comissió: “Som a les antípodes de la mirada que té la CUP cap a la policia. Estem oberts a parlar amb el Govern, però en matèria policial no som compatibles amb la CUP”.

Per tant, ha advertit a Elena que la futura llei sobre el sistema policial no la podrà pactar alhora amb la CUP i amb PSC-Units, perquè tenen “mirades excloents i contraposades”.

Reconèixer l’autoritat policial és clau
“Tenim una actitud constructiva, però és evident que també tenim límits. I en una llei tan sensible com aquesta, que abasta no només els Mossos d’Esquadra sinó també les policies locals, la representativitat del PSC i Units és rellevant”, ha remarcat.

En aquest tema, ha advertit, “el Govern no pot obviar la importància del que representa el grup parlamentari de PSC-Units”, i per això “seria una notícia fatal” si el soci elegit per pactar la llei fos finalment la CUP.

Seria una “notícia fatal” si el soci elegit per pactar la llei fos finalment la CUP

Per Espadaler, que va ser conseller d’Interior a l’últim govern presidit per Artur Mas, la futura llei policial hauria de reflectir un “reconeixement a l’autoritat policial, no qüestionar-la permanentment com fa la CUP”.

“No podem tenir la policia permanentment sota sospita”, ha opinat Espadaler, que considera que la llei podria abordar, a més, la millora de la “coordinació entre policies”.

Prohibició de les bales de goma
Espadaler, que era conseller d’Interior quan el Parlament va decidir prohibir l’ús policial de les pilotes de goma, no es tanca a parlar de la prohibició de projectils de foam, però “la línia vermella és que no es pot restar capacitat operativa a l’ordre públic”.

“Es pot parlar de tot, però el balanç final no pot ser que la policia surti amb menys capacitat operativa. No pot sortir una policia més afeblida pel que fa a capacitat i recursos”, ha dit.

Si s’elimina el foam, “s’haurà de posar una altra eina, que tampoc no serà amable”, perquè “no hi ha cap instrument policial que sigui innocu”, tots tenen “elements negatius”.

PUBLICITAT