Molt Il·lustre Capítol de la Catedral, preveres concelebrants i diaques. Digníssimes autoritats. Distingits representants de les ciutats agermanades. Estimats germans i germanes presents aquí a la Catedral o que seguiu aquesta celebració a través de Tarragona Ràdio i d’Internet. L’eucaristia és essencial per al creient; és la font i el cimal de tota la vida cristiana, i per això la celebrem com a comunitat de germans que avui s’aplega per celebrar la festa de santa Tecla, verge i màrtir.

Alhora, amb respecte i joia, acollim sota les voltes de la nostra preciosa Catedral, dedicada a santa Tecla, altres persones que potser no comparteixen la nostra fe, però que són aquí perquè volen participar-hi per solidaritat i respecte vers els ciutadans creients, per estimació a la tradició i la cultura, o perquè són les autoritats legítimament constituïdes que han de representar totes les sensibilitats de la ciutat i del país, també la dels catòlics. Els catòlics vivim la nostra fe cristiana no sols d’una manera privada, sinó públicament. Tenim dret a fer-ho i això no és incompatible amb una sana laïcitat de la societat.

En el moment social i polític que estem vivint, els pastors de l’Església a Catalunya hem manifestat «el nostre respecte per la legítima diversitat d’opcions que se sotmetran a votació», i com hem dit recentment demanem a tots els fidels i a tots els qui vulguin escoltar-nos que es prenguin les decisions «tenint present els grans valors que han d’estructurar la societat, com són el respecte als drets de les persones, de les famílies i les institucions, així com l’honestedat i la transparència de la gestió pública i la regeneració de la política, pensada amb visió àmplia, i que prioritzi la justícia i l’atenció als més febles i als que sofreixen el pes de la crisi econòmica».

Avui no podem parlar de santa Tecla sense recordar la terra on va néixer, on la devoció a la seva persona s’ha mantingut des dels temps apostòlics. Tal com ha escrit el P. Manel Nin, monjo de Montserrat: «Entre les dues ribes de la Mediterrània, la festa de la Santa màrtir esdevé una festa —gosaria dir— “pontífex” entre Orient i Occident, des de Síria a Tarragona. Orient i Occident, que han caminat junts molt de temps al llarg dels segles en la devoció als màrtirs, ara, en els nostres dies, no es poden ignorar en la defensa i en la memòria dels cristians de les terres del Pròxim Orient.»

Les notícies que ens arriben d’aquells indrets ens parlen de sofrença, de destrucció i de mort; de persones innocents, homes, dones, infants assassinats. Les esglésies, monestirs i cases de les poblacions cristianes d’aquelles terres han estat saquejades, també el monestir de Santa Tecla a Maaloula; les seves sagrades icones, robades i profanades, i molts cristians i no cristians han estat morts despietadament. En som testimonis i avui a Europa ningú no pot dir que ignora les atrocitats i les violacions dels drets humans que es donen en totes aquestes regions del món. Una multitud ha emprès el camí cap a Europa i truca a les portes dels nostres països.

Les imatges que hem vist són corprenedores, i a les nostres oïdes ressonen les paraules evangèliques «Era foraster, i em vau acollir» (Mt 25,35) que el bon Jesús adreça als qui són judicats a la fi dels temps. Davant la situació dels refugiats, germans i germanes, cal que ens deixem atraure pels sentiments de Crist Jesús, que fonamenten l’Evangeli de la misericòrdia. 2 En la butlla Misericordiæ vultus profèticament el papa Francesc ens demana que «obrim els nostres ulls per mirar les misèries del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i que ens sentim provocats a escoltar el seu crit d’auxili».

«Que les nostres mans estrenyin les seves, i que els apropem a nosaltres perquè sentin el caliu de la nostra presència, de la nostra amistat i de la fraternitat. Que el seu crit es torni el nostre i junts puguem trencar la barrera de la indiferència que acostuma a regnar sobiranament per amagar la hipocresia i l’egoisme.» Amb data de 8 de setembre vaig adreçar una carta a tots els preveres de la nostra arxidiòcesi en la qual, d’acord amb la crida del Papa, demanava als rectors de les parròquies de la nostra arxidiòcesi que la llegissin als seus feligresos i que pensessin si podien acollir a la seva Parròquia una família de refugiats. Aquestes persones vindrien a través de les Administracions i prèviament es concretarien molt bé els termes de la seva estada.

El mes vinent comença a Roma el Sínode de bisbes dedicat a la família, que té en la unió de l’home i la dona el seu fonament primer. «L’home i la dona són imatge i semblança de Déu. No és únicament l’home qui pren en ell la imatge de Déu, no és únicament la dona qui pren en ella la imatge de Déu, sinó que l’home i la dona, com a parella, són imatge de Déu. La diferència entre l’home i la dona no és per la contraposició, o per la subordinació, sinó per la comunió i la generació, sempre a imatge i semblança de Déu» (Papa Francesc).

Tecla va ser una dona que, en conèixer Jesucrist a través de la predicació de l’apòstol Pau, va esdevenir una veritable evangelitzadora i testimoni de la seva fe enmig d’un món en el qual les dones eren relegades a un segon pla. Tal com ha afirmat recentment el papa Francesc, jo també penso que «sens dubte hem de fer molt més en favor de la dona, si volem donar més força a la reciprocitat entre els homes i les dones».

«De fet, és necessari que la dona no sols sigui més escoltada, sinó que la seva veu tingui un pes real, una autoritat reconeguda en la societat i en l’Església, de la mateixa manera com Jesús va considerar la dona en un context menys favorable que el nostre, perquè en aquells temps la dona es trobava realment en segon lloc, i Jesús la va considerar d’una manera que projecta una llum potent que il·lumina un camí que porta lluny, del qual només n’hem recorregut un trosset.» Hem iniciat la rehabilitació de la capella de Santa Tecla de la nostra Catedral que acull la relíquia insigne del braç de santa Tecla.

Animo la societat tarragonina a col·laborar en aquest bonic projecte que amb el nom de «Tots per santa Tecla» tornarà la bellesa original a la noble capella de la patrona de la ciutat. Alegrem-nos tots en el Senyor en celebrar la festa de la màrtir Tecla i preguem per tal que el seu patrocini ens faci tenir un veritable zel apostòlic, com el va tenir l’apòstol Pau, per anunciar enmig de la nostra ciutat amb fidelitat la joia de l’Evangeli, «no a través d’evangelitzadors tristos i descoratjats, impacients o ansiosos, sinó a través de ministres de l’Evangeli, la vida dels quals irradia el fervor dels qui han rebut, abans que res en ells mateixos, l’alegria de Crist» (Pau VI, Evangelii nuntiandi) Que tingueu una bona festa de santa Tecla.

Vulgui Déu donar-nos, per intercessió de la seva Mare, l’amor i la fortalesa que va tenir la gloriosa verge santa Tecla. Que ella vetlli per la nostra ciutat i ens ajudi a tots a contribuir a la tasca de fer de Tarragona aquella cuitat acollidora que viu en la pau i la concòrdia que desitgem. Que tingueu una bona festa!