REDACCIÓ
En aquesta lluita aferrissada contra el coronavirus són molts els professionals que s’han posicionat a la primera línia del combat. És cert que els primers dies, l’onada de solidaritat i mostres d’agraïment estaven pensades sobretot per a aquells salvaven vides. Professionals incansables per a qui no tindrem mai paraules suficients per a valorar la seva dedicació. Posteriorment, hem anat afegint en aquest puzle de reconeixements els professionals dels serveis essencials.
El digital La República Checa ha entès que està més que justificat fer un homenatge als cuiners i tots aquells que directa o indirectament preparen els àpats pels pacients i residents en els diferents geriàtrics.
Fem una visita a la cuina i la sala d’expedició de la Xarxa Sanitària Santa Tecla ubicada al CAP de Llevant. Hem volgut compartir amb la nostra audiència els budells d’una cuina hospitalària, on les coses són ben més difícils del que sembla. Perquè no es cometin errors irreparables cal una bona coordinació.
En aquest periple ens acompanya el director d’hostaleria, Carlos Pego, el xef executiu Carles Salvadó, la cap de qualitat Elisabet Biarnès i la dietista de la cuina central, Bibiana Gutiérrez. Tots ells tenen una missió important en aquest engranatge.
Són moltes mans les que es posen a treballar, ben d’hora, perquè els pacients i les persones residents a la llar de la tercera edat puguin dinar i sopar. Res funciona a l’atzar. Hi ha tot un equip d’especialistes que es dediquen a elaborar menús sense oblidar cap mena de detall en relació amb les dietes personals i individualitzades de cada intern. Sovint, aquest sector passa molt inadvertit, però que seria dels pacients sense els cuiners i els seus equips?
En aquesta visita hem pogut veure també com funciona la sala d’expedició. En aquesta zona és on es fa l’aplatat de tot el menjar que, a través de furgonetes refrigerades, es distribueix pels diferents hospitals de la Xarxa Santa Tecla (Cap Llevant, Hospital Santa Tecla, Hospital del Vendrell i residències). Cada dia se serveixen més de 300 dinars i sopars amb diferents dietes terapèutiques, sempre seguint les instruccions dels equips mèdics. Totes les safates van identificades amb el nom del pacient i el número de l’habitació. Els carros, on es porten el menjar, desinfectats prèviament, estan dividits en dues zones: calenta i refrigerada. D’aquesta manera s’aconsegueix que tots els pacients mengin a la mateixa temperatura.
La curiositat és que arran del coronavirus, l’emplatat segueix normes d’higiene i protecció molt més rígides. En aquesta sala, on el personal usa protecció pel cabell, mascaretes i guants, també es prepara les safates que seran distribuïdes als pacients aïllats, contagiats per Covid-19. El material és diferent del de la resta dels pacients perquè té un sol ús. Un cop acabi de dinar/sopar, tot és material rebutjable és llençat a un contenidor especial. Un fet rellevant per evitar contagis o la propagació del coronavirus.
Aquests professionals també ocupen un lloc importantíssim en la roda imprescindible perquè cap part del sistema es bloquegi. Encara que de vegades passin desapercebuts tothom acaba trobant-los a faltar, perquè amb la planxa plena tots som una mica més feliços i capaços de lluitar contra la pandèmia. Són uns herois de bata blanca que treballen entre fogons.
|
V Í D E O S
La cuina central de la Xarxa Santa Tecla
Així funciona la sala d’expedició de menjars
Carlos Pego, director hostelaria
REDACCIÓ
