Arxius de hospital santa tecla | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Juliol, 2020
TOCOCO-Hospital-Universitari-Joan-XXIII-1280x960.jpg

 La campanya solidària TOCOCO (#TOtsCOntraelCOronavirus) ha aconseguit recaptar 2.500 euros per als hospitals de Santa Tecla i Joan XXIII a Tarragona. Es tracta d’una campanya impulsada per Jordi López, un barceloní establert a les comarques tarragonines que ha vist com la malaltia s’emportava el seu pare, de setanta-vuit anys, sense possibilitat d’acomiadar-se’n.

La campanya ha aconseguit recaptar 2.500 euros

“El meu pare, de nom Jordi, com jo, vivia a Barcelona amb la meva mare; era una persona activa, inquieta, amb molt temps encara per gaudir de la vida. Als inicis de la pandèmia va començar a trobar-se malament, tenia febrícula… No semblava res important, però finalment va decidir anar al centre sanitari perquè no acabava de fer net”, explica l’impulsor de la campanya.

Tal com explica López un cop van arribar al centre hospitalari, allí li van diagnosticar pneumònia associada a la COVID-19 i va quedar ingressat. “La vida se’t capgira quan de sobre un dia et telefona el metge i et diu que el teu pare s’està morint i que no el pots veure ni acomiadar-te d’ell”, lamenta Jordi López.

La quantitat s’ha donat als hospitals de la ciutat

Aquesta vivència tan crua i tan pròxima als efectes de la malaltia va impulsar el seu fill, un gran aficionat a les curses de muntanya, a tirar endavant una iniciativa que, d’alguna manera, compensés aquests fets tan negatius.

En aquesta campanya, realitzada a través de les xarxes socials, han participat esportistes com Pau Capell, campió del món d’ultratrail; Agustí Roc, campió de curses de muntanya; l’atleta tarragonina Natàlia Rodríguez, o actors com Miquel Sitjar i Eva de Luis, entre altres.

 


REDACCIÓ22 Maig, 2020
zelador-1280x720.jpg

Els agraïments i els reconeixements als professionals sanitaris continuen. A nivell públic ja no hi ha la mateixa intensitat que quan va començar el confinament, però els espanyols no obliden els herois que han posat en perill la seva vida per salvar la nostra.

Els aplaudiments als balcons però a les portes dels hospitals encara es rendeix homenatge als professionals de la salut. Aquest vespre, representants de la Protecció Civil, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana s’han personat davant l’hospital Santa Tacla, ubicat a la Rambla Vella de Tarragona, per, un cop més felicitar la feina que duen a terme els herois de blanc.

Avui, han regalat un pom de flors a Dani Díaz, zelador del centre hospitalaride la Xarxa Sanitària Santa Tecla, en representació de tot el sector.

L’emoció i els aplaudiments s’han barrejat en un reconeixement que ja forma part de les nostres vides des que va començar l’estat d’alarma.


REDACCIÓ2 Maig, 2020
cuina1-1280x720.jpg

En aquesta lluita aferrissada contra el coronavirus són molts els professionals que s’han posicionat a la primera línia del combat. És cert que els primers dies, l’onada de solidaritat i mostres d’agraïment estaven pensades sobretot per a aquells salvaven vides. Professionals incansables per a qui no tindrem mai paraules suficients per a valorar la seva dedicació. Posteriorment, hem anat afegint en aquest puzle de reconeixements els professionals dels serveis essencials.

El digital La República Checa ha entès que està més que justificat fer un homenatge als cuiners i tots aquells que directa o indirectament preparen els àpats pels pacients i residents en els diferents geriàtrics.

Fem una visita a la cuina i la sala d’expedició de la Xarxa Sanitària Santa Tecla ubicada al CAP de Llevant. Hem volgut compartir amb la nostra audiència els budells d’una cuina hospitalària, on les coses són ben més difícils del que sembla. Perquè no es cometin errors irreparables cal una bona coordinació.

En aquest periple ens acompanya el director d’hostaleria, Carlos Pego, el xef executiu Carles Salvadó, la cap de qualitat Elisabet Biarnès i la dietista de la cuina central, Bibiana Gutiérrez. Tots ells tenen una missió important en aquest engranatge.

Són moltes mans les que es posen a treballar, ben d’hora, perquè els pacients i les persones residents a la llar de la tercera edat puguin dinar i sopar. Res funciona a l’atzar. Hi ha tot un equip d’especialistes que es dediquen a elaborar menús sense oblidar cap mena de detall en relació amb les dietes personals i individualitzades de cada intern. Sovint, aquest sector passa molt inadvertit, però que seria dels pacients sense els cuiners i els seus equips?

En aquesta visita hem pogut veure també com funciona la sala d’expedició. En aquesta zona és on es fa l’aplatat de tot el menjar que, a través de furgonetes refrigerades, es distribueix pels diferents hospitals de la Xarxa Santa Tecla (Cap Llevant, Hospital Santa Tecla, Hospital del Vendrell i residències). Cada dia se serveixen més de 300 dinars i sopars amb diferents dietes terapèutiques, sempre seguint les instruccions dels equips mèdics. Totes les safates van identificades amb el nom del pacient i el número de l’habitació. Els carros, on es porten el menjar,  desinfectats prèviament, estan dividits en dues zones: calenta i refrigerada. D’aquesta manera s’aconsegueix que tots els pacients mengin a la mateixa temperatura.

La curiositat és que arran del coronavirus, l’emplatat segueix normes d’higiene i protecció molt més rígides. En aquesta sala, on el personal usa protecció pel cabell, mascaretes i guants, també es prepara les safates que seran distribuïdes als pacients aïllats, contagiats per Covid-19. El material és diferent del de la resta dels pacients perquè té un sol ús. Un cop acabi de dinar/sopar, tot és material rebutjable és llençat a un contenidor especial. Un fet rellevant per evitar contagis o la propagació del coronavirus.

Aquests professionals també ocupen un lloc importantíssim en la roda imprescindible perquè cap part del sistema es bloquegi. Encara que de vegades passin desapercebuts tothom acaba trobant-los a faltar, perquè amb la planxa plena tots som una mica més feliços i capaços de lluitar contra la pandèmia. Són uns herois de bata blanca que treballen entre fogons.

|

V Í D E O S

La cuina central de la Xarxa Santa Tecla

Així funciona la sala d’expedició de menjars

Carlos Pego, director hostelaria


REDACCIÓ19 Abril, 2020
neteja_9-1280x720.jpg

Us heu imaginat tenir una de les millors sanitats del món, instal·lacions hospitalàries que fa enveja al món, material sanitari de punta, però sense personal de neteja? És obvi que res seria igual i que la brillantor de la situació no seria pas la mateixa. Així doncs, podem deduir que el personal que es dedica a mantenir netes les instal·lacions (habitacions, quiròfans, UCIs…) és essencial, fonamental. Però, tot i així, és un sector professional força oblidat, tot i que sense ells la roda no rutllaria de la mateixa manera.

El digital larepublicacheca.cat ha volgut acompanyar les senyores de la neteja de l’Hospital Santa Tecla durant un parell d’hores. En la nostra ‘passejada’ pel centre sanitari hem pogut veure que elles són omnipresents. La seva implicació, sentit de la responsabilitat, professionalisme i sentit comú les fan diferents. És normal que algunes estiguin ressentides al considerar-se un sector ‘oblidat’ i sovint allunyat dels homenatges.  A les vuit del vespre tots sortim al balcó a aplaudir als sanitaris que, des de la primera línia, combaten contra el coronavirus i salven vides. Aquests professionals no porten estetoscopi però sí una escombra, però són essencials en aquesta corretja de transmissió sanitària.

Què farien els hospitals, residències i centres de salut sense els professionals de la neteja en uns moments en què la desinfecció és imprescindible? O sense un rober que funcioni correctament? Hem de pensar que moltes d’aquestes persones mai no han rebut cap formació específica per auxiliar pacients ni per enfrontar-se a situacions de pandèmia. Molts han pensat en els equipaments de protecció individuals pels metges, infermers, professionals de les ambulàncies, però algú ha pensat mai en aquest col·lectiu. És obvi que coneixem la resposta.

Moltes d’aquestes treballadores podrien optar per agafar la baixa laboral o presentar tota mena d’excuses per no acudir al seu lloc de treball, però, generalment no és així. Estan, braç a braç, amb els sanitaris, al costat dels malalts i cara a cara amb la malaltia. I tot i això es resisteixen, perquè encara que no tinguin una carrera universitària, són uns i unes heroïnes.

En la nostra visita a l’Hospital de Santa Tecla, hem tingut l’oportunitat de parlar amb algunes d’aquestes dones valentes. Confessen que al començament la situació era desbordant i que faltaven Epis. Algunes de les imatges viscudes tant a l’UCI com a la planta on estan confinats els infectats de la Covid-19 costaran a esborrar-se de la memòria.

Recorden la duresa de la soledat, d’aquelles persones que han mort sense poder acomiadar-se dels seus éssers estimats. Confessen que no han pogut contenir les llàgrimes en més d’una ocasió. Moltes han fet de psicòlogues i han fet que malalts parlessin, a través de videoconferència, amb els seus familiars. “Els hem fet somriure. Hem intentat treure’ls una mica de la soledat”, expliquen satisfetes i disposades a col·laborar en tot allò que sigui necessari.

Insisteixen que el virus no coneix d’estatus social o professions. “El coronavirus afecta des del més alt al més baix”, insisteixen, subratllant que “ens ajudem. Som un bon equip”. En definitiva, són una família, de vegades oblidada i poc homenatjada. “No hi ha ningú imprescindible. Si nosaltres no estiguéssim per netejar, no podria haver-hi malalts”, declara Maribel, tot lamentant que, en general, “no ens valoren i tampoc ens consideren un col·lectiu de risc”, tot i que “som una part de l’engranatge”.

Elles no necessiten reconeixements públics, només pretenen que es tingui en compte el paper que desenvolupen en aquesta crisi sanitària, on tothom va desbordat. En aquest periple per les plantes de l’hospital (podeu veure en vídeo que us oferim), ens adonem que les professionals de la neteja es barregen amb els metges, els infermers, els auxiliars, els zeladors. Sense elles la roda es bloquejaria i òbviament res seria igual.

Per tant, a les vuit del vespre, aplaudim també pensant en aquest col·lectiu que combat el virus amb una mopa i una escombra. A totes elles, gràcies per la seva professionalitat i implicació i perquè, clar està, són essencials.

 

V Í D E O

PUBLICITAT

PUBLICITAT

Advertisement


REDACCIÓ27 Març, 2020
Club-Xics-Salou.png

 El Club Xic’S de Salou ha impulsat la iniciativa ‘Et donem una abraçada’, on els nens i nenes, inclús les persones adultes poden enviar cartes, missatges, dibuixos i vídeos d’ànims a totes les persones que es troben aïllades i ingressades a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, lluitant contra el coronavirus.

La idea ha estat impulsada per la infermera de l’hospital Mychelle Ortiz Mira, a la qual també s’ha adherit l’Ajuntament de Salou. La regidora d’Infància, Julia Gómez, ha manifestat que “des del Club Xic’S, esperem que aquesta iniciativa serveixi per animar i ajudar totes les persones a suportar, de la millor manera possible, els durs moments que estem vivint”.

Per participar en aquesta iniciativa, les persones interessades hauran d’enviar les seves creativitats a través dels missatges directes de la pàgina de Facebook Salou Xic’S. El club infantil s’encarregarà de fer arribar les creacions a l’Hospital de Santa Tecla, perquè els hi puguin ensenyar als pacients i que aquests tinguin la possibilitat de decorar, així, les parets de les seves habitacions.

 


REDACCIÓ1 Gener, 2020
beeb_tecla-e1577921790233-1280x1017.jpg

El segon nadó de l’any 2020 és tarragoní i ha nascut amb 3,31 quilos quan passaven 12 minuts de la mitjanit a l’Hospital de Santa Tecla. Es diu Ander Ribares Hoyo.
El primer català del 2020, però, es diu Aleix i ha nascut l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa quan passaven quatre minuts de la mitjanit.

Els pares d’Ander amb un dels facultatius

Aleix, fill de Marina Serrat i Gerard Puig i té un germà de gairebé tres anys que es diu Jan, ha pesat 3,870 quilograms.

L’arribada d’Aleix estava prevista per al 27 de desembre, però el part s’ha anat retardant fins que s’ha produït en els primers minuts del nou any.

El fet que el naixement hagi estat finalment el 2020 permetrà que el seu pare gaudeixi de dotze setmanes de paternitat, ja que aquest permís s’amplia en quatre setmanes des de l’1 de gener.

“Per quatre minuts, quatre setmanes més”, ha fet broma el pare del nadó, Gerard, que s’ha congratulat per poder tenir dotze setmanes de paternitat. Si és el cas, gaudirà ara de quatre setmanes de permís i al setembre farà meitat de jornada fins a final d’any.

La consellera visita l’Aleix, el primer català de 2020

Aleix, que ha arribat al món en un part sense complicacions, és per ara un bebè “tranquil, que no dóna molta guerra”, i que ha rebut aquest matí la visita de la consellera de Salut, Alba Vergés, i de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

Al ser el primer nadó nascut a Catalunya, a més, CaixaBank li lliurarà una llibreta estrella amb 2.000 euros, una iniciativa que s’emmarca en el programa nonats, amb l’objectiu de promocionar i incentivar l’estalvi infantil.

A la província de Girona, el primer nadó de l’any ha estat Hèctor, que ha nascut a les 00:26 hores a l’Hospital d’Olot i ha pesat 3,44 quilos.

A Lleida, la més matinera ha estat Irene, nascuda a les 01:36 hores a l’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, amb un pes de 2,96 quilos.

A la ciutat de Barcelona, el primer nadó ha estat Juno, que ha nascut a les 01:02 hores a l’Hospital de Sant Pau pesant 3,22 quilos.

 


REDACCIÓ23 Octubre, 2019

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha exigit explicacions i expressa el seu malestar perquè uns antiavalots de la Policia Nacional van accedir el passat dia 15 al Servei d’Urgències de l’Hospital Santa Tecla de Tarragona buscant a manifestants.

El gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona del departament de Salut ha enviat una carta a la Subdelegació del Govern a Tarragona en què sol·licita explicacions pel que ha passat.

Els fets van passar el dia 15 d’octubre, en el transcurs d’una manifestació de protesta contra la sentència del Procés que va acabar en disturbis i càrregues policials, i agents antiavalots de la Policia Nacional, segons asseguren, van entrar al servei d’urgències de l’hospital i van identificar les persones que hi havia a la recerca de manifestants.

Els cossos i forces de seguretat no poden realitzar cap actuació en un centre sanitari que pugui vulnerar el dret a la intimitat i confidencialitat de les persones que s’atenen” i que això inclou “la seva simple presència si no tenen una resolució judicial

Aquesta acció es va fer viral a les xarxes fins al punt que algunes entitats independentistes han recomanat als manifestants ferits en protestes que no vagin als serveis hospitalaris, el que ha causat preocupació al departament de Salut, que no té constància que es s’hagi produït cap detenció de persones mentre estaven en un centre sanitari o després de ser ateses.

Arran de les informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació i en xarxes socials, el Departament de Salut ha recordat que tothom que necessiti una atenció mèdica té dret a ser atès en un servei d’urgències, ja sigui hospitalari o d’atenció primària i que “en aquests serveis i dispositius se li garantirà una atenció de qualitat i segura”.

“La protecció del dret a la intimitat de les persones ateses és un dels pilars del nostre sistema sanitari i, com a sistema, el defensarem davant de totes les instàncies. El dret a la intimitat és un dret fonamental recollit en la legislació”, ha afegit el Departament de Salut.

En el seu comunicat, la conselleria afirma que “els cossos i forces de seguretat no poden realitzar cap actuació en un centre sanitari que pugui vulnerar el dret a la intimitat i confidencialitat de les persones que s’atenen” i que això inclou “la seva simple presència si no tenen una resolució judicial”.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2019
policia_hospital.jpg

Els antiavalots en l’interior de l’hospital

Un total de 8 persones (quatre home si quatre dones) han estat ateses al servei d’urgències de l’Hospital Santa Tecla després que resultessin ferides pels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional.

Els pacients han acudit al centre hospitalari, entre les 21h30 i les 23h45, procedents de les manifestacions que han tingut lloc a Tarragona amb motiu de la protesta contra la sentència del procés.

De les 8 persones ateses, 5 han rebut l’alta mèdica de contusions lleus i 2 la rebran en les properes hores. Queda ingressat un home de 22 anys amb contusió toràcica per a observació per part del servei de Medicina Interna.

Sis dels vuit pacients presentaven lesions per impacte de projectils de goma/foam o similar.

 


REDACCIÓ3 Març, 2017

El món, i el nostre país, ha canviat molt en les últimes dècades. Però, malgrat els avenços socials i laborals adquirits, encara existeixen «feines d’homes» i «feines de dones». La segregació ocupacional per sexe continua sent una característica molt generalitzada al mercat laboral, però això no impedeix que alguns homes i dones trenquin els esquemes establerts i ajudin a crear una nova realitat.

cuidadors_2Un exemple d’això són els homes cuidadors, una figura encara poc habitual però que sembla que va a l’alça. Un exemple d’aquest fet el trobem al Servei d’Atenció a Domicili (SAD) de la Xarxa Santa Tecla on, dels sis homes que hi ha en una plantilla de 135 persones, cinc van ser contractats el 2016.
La jornada de debat «Homes cuidadors» organitzada per la URV va tractar aquest recent canvi de paradigma que viu el sector assistencial posant sobre la taula els resultats provisionals del projecte «Homes cuidadors. Reptes i oportunitats per reduir les desigualtats de gènere i afrontar les noves necessitats de cura». El document, elaborat a partir d’entrevistes a gestors de cura del tercer sector i mercantils, destaca que hi ha una oferta cada vegada més gran d’homes en aquests treballs.

Malgrat tot, el nombre d’homes a les plantilles dels gestors de cura és molt baix (des d’aquells que no en disposen de cap fins als que tenen entre el 2 i el 5% de personal masculí dedicat a la cura directa). Només les empreses que presten serveis d’assistència personal a persones discapacitades afirmen que tenen una plantilla en la qual els homes representen el 30%.

10% són homes
Anna Gómez, responsable del Servei d’Atenció a Domicili (SAD) de la Xarxa Santa Tecla, explica que només un 10% dels candidats al lloc de treball són homes. No obstant això, i segons l’estudi de la URcuidadors_V, la raó més important que justifica l’escassa presència encara d’homes cuidadors a les plantilles és el rebuig dels usuaris. Una afirmació que l’Anna Gómez matisa, «la meva percepció des del SAD és que són els fills o les parelles dels usuaris els que rebutgen els homes».
En aquest sentit, l’estudi diferencia els serveis a domicili dels centres residencials en els quals no es fa distinció per gènere entre el personal que atén els usuaris. En canvi, tal com explica la responsable del SAD de Tarragona i el Vendrell «quan entrem dins del domicili, entrem dins de la seva intimitat i, de vegades, és una dona gran que et diu que només l’ha vist despullada el seu marit».
Tot i aquest handicap, els gestors coincideixen en la necessitat d’equilibrar el nombre d’homes i dones en les seves plantilles. «La societat ha canviat i més que canviarà», adverteix l’Anna Gómez. «Molts nois que abans feien la Formació Professional per treballar a la construcció, ara fan la de cuidadors. La joventut que puja no té manies», afirma.
Aquest canvi de comportament també és aplicable als usuaris, ja que, segons l’estudi, la situació de rebuig dels usuaris a ser atesos per un home està canviant un cop superats els prejudicis inicials. Per exemple, destaca el document, els usuaris homes cada vegada són més indiferents al fet que siguin homes o dones qui els cuidin.
Pel que fa a les capacitats del sexe masculí per desenvolupar aquesta feina, la responsable del SAD de la Xarxa Santa Tecla admet que són les mateixes que les de la dona amb l’afegit d’una pressuposada major força física. En aquest sentit, destaca que «l’actitud és el més important perquè tractem amb persones i no tothom pot fer aquesta feina».

Més habitual en l’àmbit familiar
La professionalització dels homes cuidadors és nova però en l’àmbit familiar sempre han existit en major o menor mesura. És el cas del Josep, un veí de Tarragona, que cuida la seva dona, Josefina, com diu ell, «les 24 hores del dia». CUIDADORS_1Rep l’ajuda del SAD que, dos cops al dia, li envia una treballadora familiar que s’encarrega de netejar-la i vestir-la. La resta d’hores del dia, el Josep és el cuidador que vigila que no prengui mal, l’ajuda a desplaçar-se, li fa el menjar… i, sobretot, li fa companyia.

Prop d’un miler d’usuaris 
El Servei d’Atenció Domiciliària de la Xarxa de Santa Tecla és l’encarregat de gestionar l’atenció domiciliària de les persones que ho requereixen a Tarragona i al Vendrell. El SAD ha tingut una demanada creixent en els darrers mesos i, ara, atén 724 usuaris a Tarragona i 148 al Vendrell.
Les persones que vulguin sol·licitar el Servei d’Atenció Domiciliària de la Xarxa es poden adreçar als serveis socials del seu municipi o bé a les oficines del SAD de la Xarxa de Santa Tecla, situades al segon pis del carrer Joan Maragall, 1 de Tarragona.
També es pot trucar al telèfon 977 25 99 08 o bé escriure al correu domicili@xarxatecla.cat

Text: Oriol MONTESÓ

 


REDACCIÓ29 Setembre, 2016

ENTREVISTAL’Hospital de Santa Tecla s’encarrega del dispositiu sanitari del Concurs de Castells des de l’any 1996 amb un desplegament especial a plaça i un reforç específic al servei d’urgències de la Rambla Vella de Tarragona. Ens aporta més detalls el Dr. Xavier Oliach, director mèdic de l’hospital.

doctor-oliachQuin dispositiu sanitari es desplega per al Concurs?
A la plaça es muntarà un hospital de campanya que implica set equips formats per metges, infermeres, membres de Protecció Civil i voluntaris de la Creu Roja. Allà identificarem els castellers lesionats, els atendrem i, si cal, els derivarem a l’hospital de Santa Tecla, on hi haurà un servei especial d’urgències per al concurs. L’objectiu és no congestionar els serveis i tornar-los a la plaça al més aviat possible. Per tal de fer seguiment de cadascun dels pacients disposem d’un sistema informàtic específic que ens permet connectar en temps real l’hospital i la plaça.

Imagino que la coordinació de tot el dispositiu no és gens fàcil…
Hi haurà set equips de metges i infermeres, els quals estaran en permanent comunicació amb les colles, les quals tenen un responsable sanitari que disposa d’un comunicador per a situacions d’emergència. No obstant això, els castellers podran dirigir-se directament al servei. La nostra idea és aconseguir que la nostra tasca i la nostra presència estigui pautada per la discreció, malgrat que a plaça hi haurà fins a 14 ambulàncies de diferent tipologia.

Hi ha alguna acció prèvia de prevenció?
A banda dels consells preventius en aquest tipus d’esdeveniments, ja fa temps vam elaborar un decàleg a mida. És important hidratar-se, haver dormit bé, fer exercicis d’escalfament… Tot això ho recordem en una reunió prèvia al concurs. Les colles cada vegada col·laboren més i fan tot el possible per aplicar elements de la Medicina de l’Esport en la seva preparació. De fet, molts caps de colla són llicenciats en Educació Física i alguns són nutricionistes. Per aquesta raó cada vegada es té més en consideració la posició de cadascuna de les persones que intervenen en cada castell.

castellsS’atén 150 casos cada dia
Les colles entenen el vessant esportiu? 
Cada vegada més tenen clar que cal adoptar un comportament esportiu i tenir en compte aspectes com la força, l’agilitat, l’habilitat, el pes… De fet, hi ha tècniques esportives que s’adeqüen perfectament als castells.

Pel que fa a lesions, quines són les més recurrents?
Tenim de tot, però s’han de destacar les cervicals, les lumbars i els traumatismes encefàlics. Però les «típiques» són les lesions relacionades amb les extremitats.

Quants castellers es poden atendre durant el concurs? 
Si ens fixem en les estadístiques de l’any passat, podem atendre entre 150 i 160 persones cada dia. L’any passat es van fer 15 derivacions a l’hospital per atendre unes 3 o 4 persones greus.

El dispositiu sanitari està integrat per especialistes? 
Són professionals que ja han participat en altres edicions i que tenen moltes ganes de col·laborar. Això és molt positiu perquè, a banda de l’experiència, dominen la situació. Una caiguda d’un gran castell pot representar que una vintena de castellers requereixin assistència simultània. Dintre de l’equip hi ha professionals de diferents especialitats vinculades a les lesions derivades de la pràctica dels castells. Per a l’hospital i els seus professionals és un orgull col·laborar amb el Concurs des de fa 20 anys.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter