REDACCIÓ
Des que va accentuar el pànic motivat pel coronavirus són moltes les veus que reclamen a l’executiu que declari l’estat d’alarma. Alguns partits polítics reclamen ja sense embuts aquesta mesura, que suposaria limitacions mai viscudes per als espanyols.
L’estat d’alarma, que preveu l’article 116 de la Constitució Espanyola i desenvolupat en una llei orgànica de 1981, permet que en casos de gravetat com “crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions de contaminació greus” es prenguin una sèrie de mesures molt dràstiques que limiten el dia a dia dels ciutadans.
Davant una greu situació de crisi sanitària, l’executiu és qui té la potestat d’adoptar mesures urgents. La llei li permet fins a cinc opcions. La primera, que seria similar al que ja s’ha adoptat a Itàlia, consistiria a “limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les a l’acompliment de certs requisits”, de manera que la mobilitat deixaria de ser lliure.
A més, l’estat d’alarma suposaria una limitació de la propietat privada, ja que l’executiu podria estar legitimat per “practicar requises temporals de tota mena de béns i imposar prestacions personals obligatòries”. La llei també li dóna potestat per “intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, amb excepció de domicilis privats, donant compte d’això als ministeris interessats”.
Una altra de les impactants mesures previstes per a aquests casos és la d’establir el racionament alguna cosa que en l’imaginari popular sembla reservat per als temps de guerra. Sense això, en declarar l’estat de setge es podria “limitar o racionar l’ús de serveis o el consum d’articles de primera necessitat”.
REDACCIÓ
