REDACCIÓ
Enric Company arriba al teatre Metropol amb el seu espectacle ‘4 anuncis i tornem’ sota el braç. El tarragoní és monologuista, presentador i reporter. Ha treballat en diferents programes de televisió com España directo, Entre todos o Made in Spain i fa més de deu anys que es ‘passeja’ pels escenaris de tot l’estat. Va decidir dedicar-se a l’espectacle i fer un canvi de vida perquè s’avorria en un despatx.
REPÚBLICA CHECA: Com descriuria el seu espectacle ’4 anuncis i tornem’?
ENRIC COMPANY: És un espectacle per oblidar-se de tot durant una hora i quart i sobretot per passar-s’ho bé.
RC: Per què hauria d’anar la gent a veure el seu monòleg?
EC: Perquè és una gran oportunitat de desconnectar de tot, de deixar-se portar i per no pensar en res.
RC: Vostè és llicenciat en ADE (Administració i Direcció d’Empreses), com va acabar guanyant-se la vida sobre els escenaris?
EC: Doncs treballava de financer en una constructora i m’avorria molt. Només esperava acabar la jornada laboral per sortir i fer teatre a Tarragona i Reus i per treballar a la televisió.
RC: Tornaria a la seva ‘vida’ d’abans?
EC: No hi tornaria per res. Estic molt a gust d’aquesta manera i m’agrada el que faig.
RC: És supersticiós?
EC: Abans si que ho era, ara ja no. A mesura que passa el temps i et coneixes més perds la por i confies més en tu.
RC: Vostè és reporter, monologuista, i presentador. Amb què es queda?
EC: Em quedo amb tot. La meva feina de presentador i reporter a la televisió m’agrada perquè és un mitjà que té un abast molt potent i la teva feina arriba a molta gent. En canvi el fet de fer teatre i de monologuista m’agrada perquè tens un contacte directe amb la gent, pots veure si els agrada el que fas o com ho fas i reps els estímuls del públic, cosa que no passa a la televisió.
RC: Té preparat algun altre espectacle?
EC: Fa poc que he estrenat un monòleg al canal Paramount Comedy i n’he gravat un altre pel programa de ‘Sopa de gansos’, de Cuatro, un programa d’humor conduït per Florentino Fernández i Dani Martínez.
RC: Té algun referent artístic? A qui es vol assemblar?
EC: Bé, no tinc cap referent. M’agrada molta gent i no et puc dir un nom propi. Crec que hi ha molt de talent en diferents disciplines i no em puc quedar amb ningú.
RC: És més fàcil parlar amb famosos o parlar amb la gent d’’a peu’ de carrer?
EC: No faig diferenciació perquè hi ha gent de tot tipus a tot arreu. Hi ha famosos que és molt fàcil parlar-hi i entrevistar-los i d’altres que no, però per altra banda també hi ha gent que no vol sortir a la televisió o no vol parlar i gent que si.
RC: Els monòlegs els escriu vostè?
EC: La base de tots els meus monòlegs és meva i hi ha aportacions de guionistes companys meus.
RC: Que fa quan el monòleg no va com s’esperava?
EC: Improvisar perquè els textos estan vius, sempre els estem polint. En un monòleg, per poder improvisar has de tenir la base molt clara. Els textos d’una hora i quart són molt extensos i per tant has de saber-te desenvolupar amb frescor i naturalitat.
RC: Com sap el que funciona amb els espectadors?
EC: Observant als espectadors saps si ‘per allà’ on vas els agrada, o no, i llavors vas cap a una altra direcció. A banda, també es a base de provar coses, però és molt imprevisible perquè ara potser utilitzes un recurs que abans funcionava i ara ja no, o a la inversa.
RC: Ha de ser important i especial per vostè actuar a Tarragona.
EC: Si que ho és. Tot i que cada any actuo en un local on hi faig els monòlegs, aquest any suposa el salt a un teatre de la ciutat i actuar al Metropol és especial.
Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
