REDACCIÓDia de Sant Jordi a la Rambla Nova de Tarragona. Caminar i trobar un llibre implica rifar polítics. Diada atípica, és clar. O no, tenint en compte la borrasca que s’apropa el proper 24 de maig. Més fàcil trobar una cara somrient regalant una rosa enverinada que ‘La batalla de las Ardenas’, llibre d’història militar per si no havia quedat ja clar, que per alguna cosa això és una crònica d’impressions personals. Així que ja posats, paga la pena fer una comparació de quina de les formacions fa més patxoca en això de pervertir-me per portar-me al llit electoral.
El PSC ha escollit una proposta ecosocialista, amb permís dels veïns de frontera electoral, amb alfàbrega aromàtica per tapar males olors, els inevitables globus de campanya, punts de llibre de ‘Tarragona Positiva’, que va a ser el lema electoral de precampanya de Josep Fèlix Ballesteros i no pas el títol d’una reedició de les obres completes de Proust, i caramels. Línia clàssica. “Nosaltres no demanem explícitament el vot, però els de CiU sí. Mireu, mireu”.
Deu metres més enllà, i tot un món de per mig, arribem a l’estand d’Albert Abelló. “Nosaltres regalem quatre punts de llibre, la invitació per la conferència de la ciutat del proper dilluns al Teatre Metropol, i la nova edició del cromo 58″, el de la polèmica amb la figura del Pere Mata convertida en políticament correcte.” Si t’hi fixes, al darrera ja no hi ha la cara de l’Abelló”. El candidat ja havia donat la cara durant tot el matí segellant els àlbums complerts del seu àlbum col·leccionable i signant-los un a un. “No demanem de forma explícita el vot, com pots veure. Som l’únic partit que ho fa”, deien des de l’estand.
Anem a comprovar-ho. Els del PP, que sembla que per alguns sempre són sospitosos, regalen publicitat electoral, pins i polseres que agermanen els colors de la bandera d’Espanya amb la Senyera i “unes galetes casolanes fetes per la dona del Josep Acero”. L’oferiment arriba en el millor moment, i els subministraments acaben engolits mentre l’embolcall queda etiquetat i fotografiat per si cal obrir una segona línia d’investigació.
“No ens va aquest tipus de màrqueting”
Ben a prop, ICV fa el que pot. Que ja és molt. “No regalem res. Simplement repartim informació de la candidatura a les municipals, sobre els primers deu punts programàtics que portarem a terme en els llocs on governem i sobre la campanya en favor del rescat social que necessita el país”. Hi ha gent signant un paper: “recollim signatures en contra de la privatització dels registres civils. De fet, nosaltres no regalem res, no ens va aquest tipus de màrqueting”, asseguren mentre un es pregunta què farien si tinguéssin quatre duros a gastar.
Els d’Ara Tarragona, que estan una mica entre aquests i els altres a l’hora de parlar estrictament d’ubicació a la Rambla, han optat pels globus, la propaganda electoral i “el pa de Sant Jordi del Forn Andreu. N’hem fet 24 aquest matí, i aquesta tarda ens en portaran més”. Porta a porta, els d’ERC barregen globus, caramels i el regal d’un llibre d’un autor tarragoní a canvi del tiquet de compra d’un altre llibre. “així tots sortim guanyant”. No sé si es refereixen a l’oferta o hem entrat ja en covnerses postelectorals, així que me’n vaig cap a la CUP. “No regalem res. El que sí fem és oferir el nostre mitjà, Info Cup, amb l’especial sobre ‘Grans runes de Tarragona'”. Probablement, la millor lectura recomanable si no trobes el títol que busques. ‘La Batalla de las Ardenas’, en el meu cas, que no té res a veure amb el que pot passar d’aquí quatre dies, si fa o no fa.
Jordi SIRÉ
